Resum de l'any 2009: un gener amb vent, nous Cerdanyolencs de l'Any i la primera rectora de la història de la UAB

Una de les notícies més importants del mes de gener va ser, sense dubtes, la protagonitzada per una impressionant ventada que el dia 24 va arrasar la ciutat provocant tres persones ferides, la caiguda de centenars d’arbres, talls de carrers i carreteres, l’evacuació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la suspensió del servei de rodalies ferroviàries i el tall del subministrament elèctric durant diversos dies a diferents barris de la ciutat, entre d’altres moltes conseqüències. Les ràfegues de fins a 100 quilòmetres per hora que es van registrar van provocar nombrosos danys. Només els danys municipals van estar valorats per l’Ajuntament de la ciutat en 1.150.000 euros.

 

L’aleshores alcalde de la ciutat, Antoni Morral, afirmava que no hi havia antecedents d’una ventada excepcional com aquesta i remarcava la situació de caos que s’havia desencadenat. L’alcalde indicava que els danys materials eren importants però celebrava, al mateix temps, que no hi hagués cap accident greu i només s’haguessin de lamentar tres ferits lleus.

 

 

La normalitat es va anar recuperant poc a poc i gràcies a un intens treball a la via pública però aquesta normalitat es mantindria per poc temps ja que al mateix mes de gener es presentaven els projectes que es finançarien amb el Fons Estatal d’Inversió Local, el conegut com a Pla Zapatero, que també contemplava diverses actuacions de remodelació urbana, pavimentació i clavegueram, entre d’altres. Malgrat això, la remodelació del carrer de Sant Ramon, les millores al passeig del Pont amb una nova passarel·la per a vianants sobre el riu Sec, l’actuació al soterrani del mercat de les Fontetes i la reforma de l’escola municipal La Sínia han estat alguns dels projectes del FEIL més destacats.

 

El Fons Estatal d’Inversió Local ha estat, sense dubtes, una bona oportunitat per a Cerdanyola i així ho reconeixien tots els grups municipals amb presència al consistori. No obstant això, des del PSC afirmaven que els projectes anunciats pel govern municipal d’aquell moment suposaven unes “inversions desequilibrades territorialment entre barris”. El primer secretari del partit, Víctor Francos, assegurava que “es feia política partidista deixant de banda necessitats de ciutat.

 

En pocs dies podrem veure els principals resultats d’aquests projectes ja que el termini d’execució del Fons Estatal d’Inversió Local és el 31 de desembre.

 

La Universitat Autònoma de Barcelona també va protagonitzar una de les notícies més destacades del mes de gener. I és que el dia 14 prenia possessió com a nova rectora Ana Ripoll en substitució de Lluís Ferrer. Ripoll es convertia així en la primera dona rectora de la universitat cerdanyolenca en els seus 40 anys d’història.

 

La nova màxima responsable d’aquesta institució acadèmica assegurava iniciar aquesta etapa amb molta il·lusió i amb ganes de fer de la universitat un centre de referència internacional, competitiu i amb possibilitats d’entrar a formar part del programa d’eficiència del ministeri de Ciències i Innovació.

 

L’acte de possessió, però, no va estar mancat de polèmica ja que una vintena d’estudiants van intentar entrar al rectorat per mostrar el seu rebuig al procés de Bolonya i exigir la readmissió dels sis alumnes expulsats per les protestes de la primavera anterior. Els manifestants acusaven a la nova rectora de criminalitzar el moviment estudiantil tractant-lo de minoria violenta. Neus Roca, una de les portaveus, afirmava que la investidura de Ripoll s’hauria d’haver fet en claustre i amb presència estudiantil, però no es va fer així per evitar la lectura d’un manifest contra el procés de Bolonya.

 

 

Molta expectació va generar al mes de gener el testimoni de Lahcen Ikassrien, un marroquí que va passar tres anys i mig a la presó de Guantánamo i que va oferir una xerrada a l’IES Banús convidat per Amnistia Internacional, el mateix institut i el Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola (GES).

 

Ikassrien va ser detingut prop de Kunduz en el marc de les operacions militars a l’Afganistan després dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Ikassrien va passar tres anys i mig a Guantánamo sense saber els motius de la seva detenció i patint constantment tortures físiques i psíquiques. Abans d’arribar a Guantánamo, però, va estar tancat a una fortalesa prop de Mazar-i-Sharif, on va sobreviure a una masacre en la que hi va haver centenars de morts. Després va ser traslladat a la presó de Kandahar, on va patir constants tortures.

 

El patiment de Lahcen va continuar després de Guantánamo amb la seva extradició a Espanya on el jutge Marlaska el va interrogar com a presumpte implicat en els atemptats de Madrid. L’octubre de 2006 va ser absolt pel Tribunal Suprem quan es va comprovar el seu periple d’anys en les diferents presons gestionades pels americans.

 

Dies després d'aquesta visita, i amb la instal.lació d’una enorme bandera a la plaça de Francesc Layret, unes 200 persones es concentraven el 18 de gener contra els atacs d’Israel a Gaza. L’acte, convocat per l’Associació de la Comunitat Marroquina de Cerdanyola amb el suport dels principals sindicats i partits polítics de la ciutat, amb excepció del PP, condemnava l’acció militar d’Israel com a injustificable i inhumana i exigia la intervenció de la comunitat internacional per imposar un alto el foc permanent.

Altres reivindicacions del col·lectiu van ser la solució definitiva al conflicte i la creació d’un estat sobirà de Palestina, entre d’altres qüestions.

 

Aquesta va ser només una de les mobilitzacions que a Cerdanyola es van convocar durant el mes de gener per denunciar aquesta situació.

 

 

Altres reivindicacions eren les que feien els Maulets de Cerdanyola, Participació Activa i Social i la Candidatura d’Unitat Popular per commemorar, el 27 de gener, i amb una marxa silenciosa de torxes per diversos carrers de la ciutat, el 70è aniversari de l’entrada de les tropes nacionals a la nostra vila, tot fent memòria de la gent que va patir les conseqüències de la dictadura franquista.

 

Altra reivindicació que també arribava al mes de gener des del col·lectiu del PAS era la descontaminació total dels abocadors que es troben a Cerdanyola amb les mesures que calguin. Segons Participació Activa i Social, es tractava d’una qüestió de salut ja que aquests abocadors, segons indicaven, són un potencial perill per als habitants de la ciutat.

 

I continuant amb  temes relacionats amb el medi ambient, a destacar que en el mes de gener el Centre d’Educació Ambiental de Can Coll celebrava el seus vint anys d’història al Parc de Collserola.

 

 

El gener va ser un mes de reconeixements també. La constant lluita per la igualtat personificada en Mercè Garreta i la tasca solidària de les persones altruistes que formen el voluntariat de la Creu Roja van estar reconegudes al mes de gener amb el Premi Cerdanyolenc de l’Any que atorguen els professionals dels mitjans de comunicació de Cerdanyola. El premi de Sant Martí, que reconeix la col·laboració amb els mitjans d’alguna persona, canviava de nom pel de Josep Maria Cortada, ‘Xaneta’, i s’atorgava a l’exresponsable dels Mossos d’Esquadra Joan Mallafré.

 

La nova cerdanyolenca de l’Any, Mercè Garreta, acceptava el guardó únicament com a un reconeixement no personal sinó col·lectiu a les persones i entitats que han treballat i continuen fent-ho en pro de la igualtat entre homes i dones.  De la seva banda, dues voluntàries de Creu Roja, Mercè Alach i Silvana Álvarez, manifestaven la il·lusió de Creu Roja.

 

 

Durant el mes de gener a Cerdanyola es van presentar diversos llibres. L’equip científic de recerca històrica dirigit pels cerdanyolencs Sigfredo Cabrera i Miquel Rivero presentaven, per exemple, La contribución del pueblo indígena salvadoreño al descubrimiento del territorio de California. El llibre plasma la realitat de les transformacions sofertes per la presència d’una nova cultura, pel procés d’expansió de la mateixa i per les lleis indianes de la primera meitat del segle XVI. També deixa palesa la participació del indígenes salvadorencs en el descobriment de Califòrnia al 1542.

 

Altre llibre que es presentava, dins el programa Cafè amb Lletres, era el de l’escriptor Màrius Serra, titulat Quiet, un relat sobre el seu segon fill, en Lluís, àlies Llullu. Es tracta d’un noi que va néixer amb una greu encefalopatia que set anys després els metges la qualificarien com a paràlisi cerebral amb un grau de disminució del 85