Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Política

  • Portada
  • Política
  • Roser Palol aposta pel No a la constitució europea per 'tot allò que no es diu'
Roser Palol aposta pel No a la constitució europea per 'tot allò que no es diu'

Roser Palol aposta pel No a la constitució europea per 'tot allò que no es diu'

20 de gener de 2005 a les 0:00

Els arguments dels contraris a la constitució europea que es durà a referèndum a l’Estat Espanyol el proper 20 de febrer van escoltar-se en el marc del primer acte programat per la refundada entitat Donem la vola al Poder. Roser Palol, de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, actuà com a ponent d’un acte que posteriorment esdevingué un debat obert a la participació de tothom.

Palol repassà la fundació de l’actual Unió Europea i les seves institucions fins arribar a l’actual constitució. Una carta magna que per a la ponent no és res més que un tractat de caire econòmic, redactada des de posicions neoliberals partidàries de les privatitzacions a ultrança pensades per acabar amb els beneficis socials existents.

Ser contrari a la constitució no és ser contrari a Europa

Roser Palol remarcà que els contraris a l’actual Constitució Europea no ho són a Europa. Així Palol indica que s'ha de desemmascarar una certa política planejada per fer veure els que no volen la constitució que es du a referèndum com a contraris a Europa.

La ponent destacà que el procés seguit fins arribar a la Constitució Europea s’ha fet des d’unes institucions que en la majoria dels casos no s’escullen democràticament, passant pel damunt dels drets més bàsics dels 455 milions de ciutadans de la Unió.

Referèndum el 20 de febrer

La constitució europea es durà a referèndum a 9 dels 25 països de la Unió. Tindrà un caràcter no vinculant, inclòs l’Estat Espanyol, excepció feta d’Irlanda, ja que segons Palol l'illa és un estat amb un important sector productiu dedicat a la ramaderia que es veuria molt afectat per les polítiques definides per la carta magna. Davant de la convocatòria del referèndum, Roser Palol recomanava a tothom que hi participi en la convocatòria electoral, tot i no ser vinculant.

La ponent ha explicat que hi ha institucions, com el Banc Central Europeu, que no tenen cap control democràtic i assegura que "l’exclusiu club format pels bancs estatals, només compareix un cop l’any" davant el Parlament i pot negar-se a respondre les preguntes dels diputats.

En l’apartat dels drets civils, socials i nacionals, Palol ha estat especialment incisiva amb les campanyes institucionals que demanen el si i són fetes per “personalitats” reconegudes que llegeixen alguns articles. Segons la integrant de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea no es llegeixen tots els articles ni hi ha cap famós que llegeixi aquell a través del qual es crea l’Agència Europea de Defensa, cosa que suposa una mostra d’una carta magna militarista.

Economia de mercat i privatitzadora

Palol afirma que la constitució europea instaura com a única economia possible la de mercat i lliure competència. D’aquesta manera considera que es dóna llum verda a les privatitzacions dels serveis sanitaris o educatius, fins ara sufragats pels Estats, i que aquesta política ja està iniciada al nostre país, amb la privatització d’un CAP de Badalona, que encarirà els serveis. Segons Palol, de retruc, això pot fer que les dones retornin cap a la llar per realitzar les tasques assistencials o bé arribin a la Unió Europea 20 milions d’immigrants més que serien “residents extracomunitaris de llarga durada”, amb pocs drets esdevenint ciutadans de segona.

Roser Palol ha esmentat el retall del dret de vaga, limitat als dies que duri la negociació col·lectiva. Quant als drets nacionals, Palol ha estat directa: tot porta a la desaparició ràpida de la nostra cultura i considera que, paradoxalment, llengües d’estats membres d’ús comú per menys població que la catalanoparlant tenen el rang d’oficials, mentre que el català i d’altres no. En aquest conjuntura afirma que es trobarien més de 20 milions d’europeus, que veurien conculcats els seus drets lingüístics per l’actual redactat de la carta magna.