Sebastià Portell, candidat al premi Òmnium amb la novel·la sobre Ismael Smith

Les Altures, llibre de Sebastià Portell que gira a l'entorn d’Ismael Smith, un dels artistes protagonistes del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), és una de les tres narracions finalistes del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022. Els altres finalistes són Sebastià Alzamora, amb Ràbia, i Maria Barbal, amb Al llac.

Aquesta és la sisena edició del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, el guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada en llengua catalana: 20.000 euros per a l’autor i 5.000 més per a la promoció. L’any passat, l’obra guanyadora va ser Junil, a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís. El veredicte d’aquesta edició es donarà a conèixer el 26 de gener.

A Les altures Sebastià Portell fa un recorregut per la vida i trajectòria d’Ismael Smith, artista genial i incomprès que va ser enaltit per la burgesia de principis de segle XX, la mateixa que el desterraria a l'oblit per la seva transgressió artística, però també per la seva vida personal, allunyada dels estàndards de l'època.

Smith té una estreta vinculació amb la nostra ciutat i disposa d'una sala al Museu d'Art de Cerdanyola dedicada a una obra que va ser de les més destacades de la primera meitat de segle XX però que va caure en l’oblit. Smith, un dels artistes que ressaltaven a la  colònia d’estiuejants de Cerdanyola, era un artista excèntric i provocador, un transgressor que va creuar l’Atlàntic per viure amb la seva família als Estat Units, per continuar la seva trajectòria artística amb gravat, escultura o la creació d’exlibris d’una imaginació furibunda.

El jurat que ha triat les tres obres finalistes entre un total de 10 novel·les preseleccionades - format per Oriol Izquierdo, Marta Pessarrodona, Xavier Pla, Neus Real i Marta Segarra- ha destacat de Les altures la seva originalitat i un carácter audaç i “l’ampli joc tant de veus com de mirades amb què l’autor reconstrueix la identitat d’un artista, amb totes les seves tensions, que és també un autoretrat personal i col·lectiu on tothom s’hi pot veure reflectit”.

Al llac, la novel·la de Maria Barbal, és una narració breu on l’autora torna al Pallars, amb una novel·la que recrea el pas de la infantesa a l’edat adulta d’una noia de dotze anys, la Nora. El jurat destaca que a la novel·la “el llac es converteix en la metàfora de la felicitat perduda, però, alhora, cadascuna de les pedres llançades a les seves aigües fa tremolar fins a l’infinit una superfície que no tan sols és de felicitat i harmonia”.

La tercera finalista és Ràbia, de Sebastià Alzamora. El jurat considera que l’obra “aconsegueix el rar prodigi, en escassament mes de dues-centes pàgines, i amb un ventall de temes de tanta actualitat com la violència de gènere, per exemple, o tant presents encara com la Guerra Civil espanyola, per fer-nos veure la banalitat del mal que, en el seu cas, concentra en la gossa del protagonista, un ex escriptor”. 

Ràbia és una contundent novel·la que reflexiona sobre el malestar social amb aquesta ràbia del títol: la que sent el protagonista per l’enverinament del seu gos sense tenir esperança de trobar un culpable ni buscar venjança. A partir d’aquí, l’autor reflexiona sobre la maldat i l’agressivitat existents a la nostra societat