Sener dissenyarà els dispositius d'acoblament de l'estructura del satèl·lit Biomass

L’empresa Sener, amb una de les seves seus de recerca al Parc de l’Alba de Cerdanyola, dissenyarà, fabricarà i provarà els dispositius d'acoblament de l'estructura del satèl·lit Biomass. Es tracta d'una missió científica de l'Agència Espacial Europea (ESA), dins el marc del programa 'Earth Explorer', que té per objectiu recollir informació sobre els paràmetres mediambientals de la Terra.

Sener serà responsable de tots dispositius d'acoblament de l'estructura, tant per al transport vertical de la sonda com per muntar i desmuntar els panells i l'instrument d'anàlisi principal, el radar d'obertura sintètica (SAR per les seves sigles en anglès). També s'encarregarà del contenidor per transportar dit radar. De fet, el dispositiu d'acoblament del SAR suposa el repte més important, ja que està compost per una enorme antena de 12 m de diàmetre. El satèl·lit complet tindrà 1.170 kg i unes dimensions de 10x12x20 metres.

Els equips d'acoblament són una de les especialitats de Sener, que recentment ha lliurat tretze dispositius per al muntatge d'Euclid, un gran satèl·lit de 2,3 tones de pes.

L'objectiu de la missió Biomass és oferir dades, fins ara desconegudes, sobre l'estat de la biomassa forestal i l'avanç de la desforestació. Segons indiquen fonts del projecte, aquesta informació “permetrà entendre millor el cicle del carboni en el medi ambient i els processos d'escalfament global”. A més, des de Sener indiquen que també pot servir per mostrar les bases per a les iniciatives de l'ONU “per reduir les emissions de diòxid de carboni resultants de la desforestació en països en vies de desenvolupament”.

Biomass permetrà generar mapes en 3D dels boscos a una resolució de 200 m (1 píxel = 200 m). Es preveu que Biomass sigui llançat en 2021 i estigui operatiu per un termini d'almenys 5 anys.

Fins a la data, Sener ha lliurat amb èxit més de 275 equips i sistemes per a satèl·lits i vehicles espacials per agències d'EUA (NASA), Europa (ESA), Japó (JAXA) i Rússia (Roskosmos) en els 50 anys d’activitat de l’empresa.