Sener participa en la creació del telescopi òptic i d'infraroig més gran fet mai

El grup d'enginyeria i tecnologia Sener del Parc de l'Alba de Cerdanyola ha signat un contracte amb l'Observatori Europeu Austral (ESO, segons sigles en anglès) per al disseny i producció de les cel·les dels miralls secundari (M2) i terciari (M3) de l'E-ELT (Telescopi Europeu Extremament Gran), el que serà el telescopi òptic i infraroig més gran mai construït.

L'E-ELT tindrà unes dimensions que arribaran als 39 metres i emprarà un complex sistema òptic de cinc miralls amb la més alta tecnologia, un desenvolupament capdavanter en astronomia, en el qual l'empresa del Parc de l'Alba Sener participarà amb aquest projecte durant, almenys, 5 anys. L'E-ELT o Telescopi Europeu Extremadament Gran serà, segons els seus impulsors, "el major ull cap al cel".

El telescopi abordarà els majors desafiaments científics del nostre temps i s'espera que aconsegueixi notables primícies, incloent el seguiment de planetes similars a la Terra que estan al voltant d'altres estrelles de les "zones habitables" on podria existir vida: una de les metes de l'astronomia observacional moderna. Des de l'ESO indiquen que també realitzarà "arqueologia estel·lar" en galàxies properes, així com contribucions fonamentals a la cosmologia a través del mesurament de les propietats de les primeres estrelles i galàxies, investigant la naturalesa de la matèria i energia fosques. 

La signatura del contracte que va tenir lloc a la seu central d'ESO, a la localitat de Garching (Alemanya) entre el seu director general, Tim de Zeeuw, i el director del departament d'Espai de Sener, Diego Rodríguez, implica el disseny, construcció i validació de les cel·les per als miralls M2 i M3, així com els seus sistemes de control i equips auxiliars.

Els mecanismes de les cel·les garanteixen l'alineació del telescopi i corregeixen les deformacions durant l'observació de les òptiques de més de quatre metres de diàmetre i aproximadament 3,5 tones. En aquest procés, un hexàpode realitza l'alineació i el seguiment dels miralls amb una precisió de desenes de micres. D'altra banda, una estructura activa s'encarrega de compensar els errors de superfície d'aquests amb una precisió, en aquest cas, de desenes de nanòmetres. Es tracta d' elements crítics de grans dimensions que necessiten gran exactitud perquè el telescopi proporcioni una qualitat d'imatge òptima.

ESO

L'Observatori Europeu Austral, és la principal organització astronòmica intergovernamental a Europa i l'observatori astronòmic més productiu del món. ESO proporciona als astrònoms instal·lacions de recerca d'avantguarda gràcies al suport d'Àustria, Bèlgica, Brasil, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia, Portugal, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. Altres països han manifestat el seu interès per incorporar-se també a ESO.

La missió principal d'ESO, plasmada en la convenció de 1962, és proporcionar als astrònoms i astrofísics instal·lacions punteres que els permetin dirigir ciència d'avantguarda en les millors condicions. La contribució anual a ESO dels estats membres ascendeix a uns 130 milions d'Euros, i ESO compta amb al voltant de 680 empleats. Mitjançant la construcció i operació del conjunt de telescopis terrestres més poderosos del món, que permeten importants descobriments científics, ESO ofereix nombroses possibilitats per a la transferència i generació de subproductes de tecnologia, juntament amb oportunitats de contracte associats a alta tecnologia, i constitueix un espectacular aparador per a la indústria europea.

Sener

El treball de Sener en astronomia abasta sistemes òptics, components i sistemes electromecànics, sistemes d'instrumentació i sistemes de posicionament de miralls per telescopis, tant terrestres com embarcats en  telescopis GTC, VISTA i IRAIT, el disseny de fase B per al M5 de l'E-ELT, el sistema d'actuació de la càmera panoràmica JPCam, braç robòtic de calibratge d'ALMA, rotador per VLT i sistema de translació del focus primari del WHT entre d'altres.