Sílvia Soler subratlla la importància de l’atzar i l’encert de la reconciliació a la vida

 Sílvia Soler ha tancat el curs literari del Cafè amb Lletres amb Nosaltres, després, una novel·la de personatges escrita des del bagatge de la maduresa sobre una vida on l’atzar és més important del que pensem i on la reconciliació és una bona opció.

Sílvia Soler ha tancat el curs literari del Cafè amb Lletres amb Nosaltres, després, una novel·la de personatges escrita des del bagatge de la maduresa sobre una vida on l’atzar és més important del que pensem i on la reconciliació és una bona opció.

L’autora participava en la darrera sessió del Cafè amb lletres d’aquest curs amb la seva última novel·la, Nosaltres, després, obra escrita quan Soler “tenia ganes de parlar de la reconciliació i del paper de l’atzar en les nostres vides i d’aquí va sorgir la història d’amor de Nosaltres, després, on hi ha personatges que s’estimen com amics i com a parella” en diferents etapes de la seva vida.

A Nosaltres, després hi ha quatre personatges principals, dos homes i dues dones (la Marta, el Jim, la Rita i el Guillem) que s’estimen, se senten a prop els uns dels altres perquè tots arrosseguen ferides des que eren petits. En un moment determinat, han de fer front a un gran daltabaix i cadascun d’ells ho fa a la seva manera. 

Sílvia Soler destaca que ens pensem que les decisions que prenem a les nostres vides són molt reflexionades i racionals, però la veritat és que moltes de les coses importants de la vida són fruit del pur atzar. Aquesta idea va lligada al fet que sempre que es tria es descarten altres oportunitats.

Per això a la novel·la es juga amb els personatges a l’I si hagués passat això o allò altre. L’atzar té un paper decisiu en la seva coneixença, ja que són veïns, i aquest fet casual transforma les seves vides.

Un dels elements destacats de la novel·la de Soler és que els quatre personatges tenen una ferida que els ha marcat des de la infància i que, tot i que són quatre històries molt diferents, els uneixen molt. En aquest sentit, l’autora explica que “l’infant que vam ser té un pes molt important en l’adult que seràs” ja que t’influeix molt des del llegat emocional que rebis dels teus pares a simplement que siguis el fill gran o el petit.

L’obra proposa conjugar el verb reconciliar-se amb els que estimem, amb els que ens han fet mal, amb el nostre passat o amb la vida en general. Soler, que remarca la conclusió que “volem tenir amb nosaltres a persones determinades, fins i tot al marge del que ens han fet”, considera Nosaltres, després com una novel·la de maduresa, “que convida a fer balanç i això s’ha de fer des d’una certa atalaia, una mirada que et dona el pas del temps”.

L’autora destaca que a la novel·la, aquesta i qualsevol altra, “reflexiono sense trobar resposta perquè, com diu John Irving, una novel·la ha de fer moltes preguntes però no donar respostes”.

La novel·la té dos espais protagonistes, una masia de l’Empordà i un pis de l’Eixample i dos àmbits temporals, el passat d’una nit a l’Empordà i el present barceloní que marquen el fil per on es mouen els personatges.

L’autora explica que les circumstàncies personals quan escrivia la novel·la tenen un pes essencial en el que és Nosaltres, després. Primer pel confinament de la pandèmia i també pel diagnòstic d’un càncer que primer li va fer abandonar l’escriptura i després li va donar un temps per revisar-la a fons. És una novel·la destil·lada que va a l’essència del que volia explicar com en cap altre novel·la.

Les sessions del cicle literari Cafè amb lletres no es reprendran fins passat l’estiu.