Sindicalistes denuncien repressions a la seva activitat al marge de les grans centrals majoritàries
20 de maig de 2008 a les 0:00Malgrat els avenços democràtics, l’activitat sindical al marge de les grans centrals continua sent objecte de repressió per part dels sectors més poderosos de l’economia. Aquesta és la denúncia que feia la taula rodona organitzada ahir per la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en un acte commemoratiu del Primer de maig en què van participar els sindicalistes Toni Fernández, del CAU (Col·lectius Assemblearis d’Universitats) de la UAB i Carlos Castán, de la secció sindical del CATAC (Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració Pública de Catalunya).
La secretària de política municipal d’ERC, Concep Miró, indicava que en edicions anteriors del Primer de Maig es va parlar de precarietat laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar abans d’abordar la repressió sindical. Miró destaca que la voluntat d’ERC és constructiva amb l’ànim d’ajudar a avançar en aquest àmbit tan important en la vida de tothom.
Accions repressives dels poderosos
Toni Fernández, del CAU de la UAB, va situar el tema de la repressió sindical en un moment com l’actual, en un estat democràtic on teòricament es pot desenvolupar la tasca sindical sense traves. La veritat, segons el ponent, és que les tensions entre el poder econòmic i els interessos dels treballadors comporten, en molts casos, accions repressives per part dels poderosos. Fernández fixava en més de 100 casos en els darrers dos anys aquesta repressió.
El sindicalista de la UAB explicava que moltes lluites tenen un àmbit local i sovint acaben als tribunals i que la gran majoria de la població no els coneix, perquè no arriben als mitjans de comunicació. Fernández afegia que cal lluitar contra el lliure acomiadament, una eina que tenen els empresaris i que pretén acabar amb una forma de fer sindicalisme diferent a la dels grans sindicats de classe.
El cas de la CATAC a Badia
Carlos Castán, veí de Cerdanyola i membre de la secció sindical del CATAC de l’Ajuntament de Badia del Vallès, va explicar la situació dels seu sindicat a l’Ajuntament veí. Prudent des del primer moment va dir que el seu discurs no volia generalitzar en totes les persones de les organitzacions a les quals faria referència en el seu discurs dedicat a l’aparició de CATAC de l’Ajuntament de Badia.
Segons Castán es tracta d’una opció gens fàcil i que des de la seva gestació ha comportat atacs frontals per part del govern local, del PSC, i del sindicat majoritari, la UGT, culminant amb la repressió directe contra els seus membres més destacats. El sindicalista afirma que els integrants del CATAC han estat perseguits i acomiadats de la feina i explica que es tracta del seu propi cas, com culminació de l’amortització de la plaça de feina que ocupava, la de coordinador de brigades de l’Ajuntament.
El seu cas està actualment en mans de la justícia. No és l’únic, la qual cosa comporta una situació complicada a l’Ajuntament de Badia, segons el sindicalista, tant per l’ambient intern de treball, amb una política de recursos humans on destaca la connivència malaltissa entre el PSC i la UGT, com en les condicions de precarietat laboral o la possibilitat de poder realitzar amb normalitat la tasca sindical. Castán manifesta que en dos anys l’Ajuntament de Badia ha dedicat 60.000 euros en dos anys per pagar sentències desfavorables per acomiadaments improcedents i en el pressupost actual contempla una partida per aquesta causa.
El sindicalista afirma que la situació ha arribat a tal punt que s’està satanitzant a la CATAC de Badia. En aquest sentit Castán va fer referència a una nota distribuïda pel PSC de la veïna localitat en la qual donava a entendre un paral·lelisme entre aquest sindicat i ETA, embustiada el mateix dia que l’organització terrorista assassinava a un Guàrdia Civil, o diversos textos apareguts en blocs de destacats membres de l’equip de govern del PSC. També, afirma, s’han produït trucades telefòniques amenaçants al número personal de Castán o enviament d’anònims a diverses adreçades vinculades al sindicat. Totes aquests fets són actualment en mans de la justícia, va explicar el sindicalista.