Sonia Sánchez: "La prostitució no és una feina, és una violació de tots els drets de les dones"

Una sala del MAC plena de gom a gom va rebre impactada, divendres passat, el dolor que supurava del relat de dues dones, Sonia Sánchez i Kamila Ferreira, supervivents del sistema prostitucional durant la presentació del llibre de Ferreira “España, la Tailandia europea: las cloacas de la prostitución”.

En el marc de la commemoració del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens, la Constància, La Fiba de Santa Coloma i l’Escuela Abolicionista Internacional, co-organitzaven la presentació del llibre España, la Tailandia europea: las cloacas de la prostitución, de Kamila Ferreira, supervivent d’una vida a la prostitució, qui assistia a l’acte acompanyada de Sonia Sánchez, activista abolicionista i autora de Ninguna mujer nace para puta. Les dues, amb anys d’intens patiment a l’esquena, van defensar fermament l’abolició de la prostitució i van reclamar educació sexual integral a l’escola, mentre intenten reconstruir les seves vides amb ajuda psicològica i psiquiàtrica i imparteixen xerrades oferint el seu testimoni.

Sonia Sánchez, (Villa Ángela, Chaco, Argentina, 1964), una de les 7 filles d’un matrimoni molt humil, va abandonar l’escola secundària als 15 anys i als 16 va emigrar a Buenos Aires, per treballar com a empleada domèstica. Després d’un temps la seva patrona la va fer fora i es va quedar sola sense res. Va caure en la prostitució, va ser explotada sexualment durant sis anys, va estar a la presó, va patir pallisses i violacions massives, va fer de prostituta al carrer i al prostíbul, fins que un dia va tocar fons. 

Ara, amb la seva innegable capacitat comunicativa, difon per tot arreu la necessitat d’erradicar la prostitució oposant-se de manera vehement a una regulació. Sonia Sánchez, insisteix en què les prostitutes no són treballadores sexuals, ni la prostitució és una feina, “la prostitució és violència i humiliació, és una violació dels drets econòmics, socials i culturals de les dones”. I continua, “l’Estat és el primer que viola aquests drets” perquè no proporciona les condicions per a una vida digna ja que “ser puta no es tria amb llibertat és la manca d'educació i de treball les que t’empenyen”.

Per això, afegeix que no es pot separar la prostitució de la trata de dones i remarca que si un país erradica la trata també ha d’abolir la prostitució. 

Immersa en un llarg procés de reconstrucció personal que li està permetent aprendre a mirar el seu cos nu, aprendre a acariciar, aprendre a abraçar i aprendre a desitjar sense por a ser lliure i feliç, adverteix d’un altre perill que ens arriba online: les plataformes digitals com Only Fans, entre altres, on es paga per fotografies i vídeos de caràcter sexual.

Viure a la prostitució “és com viure a un camp de concentració i d’un camp de concentració mai se surt sana”.

Una dura vida dins del sistema prostitucional

Precisament, Kamilia Ferreira, (Rio de Janeiro, 1976) autora de “España, la Tailandia europea: las cloacas de la prostitución”, confirma l’afectació en la seva salut mental i física causada pels seus 30 anys al món de la prostitució i que tot i el suport psicològic i psiquiàtric i de les seves companyes activistes no aconsegueix deixar enrere del tot i confessa que només pot dormir dues hores al dia.

Va néixer en una de les faveles més violentes de Rio de Janeiro i es va criar en una família desestructurada i mimetitzada amb la violència del seu entorn, on la seva presència era pràcticament invisible per a la seva família. 

Amb 3 anys va ser víctima d’abusos sexuals continuats per part del seu germà de 17 i va viure un infern amb pallisses i violacions durant tota la seva infància fins al punt de que es trobava més segura al carrer que a casa seva.  

Assegura que la seva família mai la va protegir i que als 14 anys, la seva mare va caure malalta i va haver de deixar de treballar. Aleshores van passar de ser pobres a la misèria més absoluta. Tothom a la favela coneixia la greu situació familiar i va ser quan dos homes li van oferir a la família feina de mainadera per a Kamila, però era mentida i la van portar a una casa “del Brasil colonial” per obligar-la exercir la prostitució amb centenars d’homes “amb diferents perversions i humiliacions”. Després va ser venuda, víctima de la trata, passant per Xile, Mèxic i finalment, Espanya, on porta més de 20 anys. La violència sexual, física i psicològica patida ja estava normalitzada a la seva vida quan va arribar a Espanya, centre europeu de l’explotació sexual i el tràfic de dones, i “Catalunya com el cor d’aquesta realitat”.

Per sort, va trobar l’oportunitat per no tornar mai més al món de la prostitució gràcies a l’ajuda d’una dona que la va veure plorar desconsolada un dia en un carrer de Tenerife, oferint-li feina i escalf.

L’acte va ser presentat per Maribel Cárdenas, experta en feminisme i polítiques de gènere i directora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. També va comptar amb la intervenció del regidor d’Educació David González.