Surrealisme al Ple Municipal

2 de març de 2017 a les 12:10

Dijous passat vam tenir Ple Municipal. I com ja va sent costum aquests darrers mesos, hi va haver algun punt de l’ordre del Ple que va generar polèmica. I no perquè el punt provoqués un debat ideològic sobre el fons del que es tractava, sinó perquè el debat va girar al voltant de la forma i de si es podia aprovar o no.
M’explico: fa anys l’Ajuntament va decidir transformar l’illa on està la Zona Esportiva Xarau per tal d’ubicar-hi allà un Teatre-Auditori i un parc que atravessés pel mig l’illa. Per a poder-ho fer es va haver de modificar el Pla Urbanístic per tal de canviar alguns usos (zona d’equipaments per zona verda i al revés per tal de no alterar l’equilibri d’usos que hi ha d’haver). Fruit d’aquella modificació, els terrenys on hi ha la piscina coberta municipal, la pista coneguda com “la boina”, les dues pistes descobertes del mig i l’antic camp de futbol de Santa Anna passaven a ser qualificats com a “zona verda”. Es preveia canviar la ubicació de la piscina amb posterioritat.

La crisi económica dels darrers anys va impedir que tots aquells projectes es fessin. I ara, quan les entitats esportives fa temps que reclamen millores a les instal•lacions i noves pistes cobertes, ens trobem que si no corregim els usos del Pla Urbanístic, no podem cobrir les dues pistes ni arreglar els desperfectes de la “boina”. I que la piscina-gimnàs està en fals.

Tot punt que el govern municipal porti a Ple per a la seva aprovació va acompanyat dels seus informes corresponents, segons calgui. El punt de la modificació anava acompanyat de l’informe tècnic d’Urbanisme, del l’informe jurídic i de l’informe d’Intervenció, tots tres informant favorablement del punt. Però, en canvi, l’informe de Secretaria informava desfavorablement perquè deia que no s’havia motivat prou (no quedaba prou justificada) la necessitat de fer aquell canvi. Això va provocar un pols previ al Ple entre Secretaria i el govern per si calia tornar a fer els informes tècnics o no. I al final, tota aquesta tensió que fa mesos que es produeix internament a la Casa de la Vila, es trasllada directament a la resta dels grups municipals del consistori, que han de valorar si un vot favorable els pot suposar després algun problema judicial.

Així doncs, hi va haver grups que van ser porucs i, davant dels dubtes, hi van votar en contra. I com que és ben certa la dita que diu que “molt sovint els arbres no et deixen veure el bosc”, al Partit Demòcrata (PDeCAT) vam arribar a la conclusió que tan sols es tractava d’arreglar una situació que estava en fals. I que aquesta era la única manera per poder-li demanar al govern que volem que es cobreixin les dues pistes exteriors, que es faci un nou mòdul de vestidors i que s’arregli la coberta de la “boina”. Amb això podrem donar resposta en poc temps a les necessitats d’entrenament de  l’hoquei, patinatge, futbol sala, handbol o bàsquet. No pot ser que una discussió surrealista ens aparti del que és important: fer política (des del govern o des de l’oposició) pels ciutadans de Cerdanyola, que és el que fa temps que ens estan reclamant.

Marc Costa Valls (Regidor Partit Demòcrata (PDeCAT) Ajuntament de Cerdanyola