Tardà diu que el dia 20 Catalunya ha de llençar senyals d’alarma a Europa

El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, protagonitzava ahir l'acte central a Cerdanyola de la campanya de la formació republicana per explicar a la ciutadania les raons del seu vot contrari al projecte de Constitució Europea. El president de la secció local d'ERC, Francesc Rossinyol, i la portaveu municipal, Montserrat Puig, van ratificar també a l'Ateneu l'oposició del partit a la nostra ciutat en contra del tractat que es presenta a referèndum el 20 de febrer.

Tardà afirma que erròniament es presenta la votació del dia 20 com la de la Constitució Europea, quan en realitat només és un tractat més. Tardà indica que la posició d’Esquerra envers aquest tema forma part de l’acció política en l’àmbit continental, estatal i dels Països Catalans. En aquest sentit, el diputat exposà que ERC no accepta l’homologació que alguns volen fer interessadament entre el catalanisme polític i l’antieuropeïsme de forces polítiques com els radicals d’extrema dreta i els euroescèptics britànics. Tardà explicà que la campanya "no acomplexada d’ERC està arrossegant" una part de les bases de CDC, que no pas d’UDC, cap al vot contrari al projecte de carta magna europea.

Denúncia de la campanya institucional

El diputat republicà recordà que el seu partit va ser l’únic que presentà un recurs davant la Junta Electoral Central per la campanya parcial duta a terme pel govern amb la intenció de decantar el vot ciutadà cap al si. Un recurs parcialment guanyat per ERC que el diputat remarca que obligà l’Estat a retirar bona part de la publicitat distribuïda arreu. ERC, segons Tardà,  ha presentat un segon recurs "contra la manipulació interessada" dels grans partits estatals de l’aparell de l’Estat per fomentar el vot favorable al text constitucional.

Canvis a la Constitució Espanyola i senyals d’alarma a Europa

El diputat republicà exposà que la posició del Consell Nacional d’ERC fou unànime en contra del projecte de carta magna. Una posició coherent, segons Tardà, que s’inicià amb l’oposició a la Constitució espanyola del 78 en la qual no s’incloïa el dret a l’autodeterminació i s’impedia la reunificació dels tres territoris dels Països Catalans. Tarda manifesta que és per això que ara ERC demana als grans partits estatals, PSOE i PP, que la reforma constitucional vagi més enllà d’una operació de “maquillatge” i permeti un estat plurinacional, federal i a poder ser, republicà.
Aquesta posició respecte a Europa i el projecte de Constitució comporta l’oposició dels republicans a una ordenació creada pels Estats i, segons Tardà, d’esquenes a les nacions sense Estat sense que s'hagi donat cap paper al comitè de les regions d’Europa, com una possible segona cambra complementària al Parlament europeu, raó per la qual Joan tardà destaca que la posició de Catalunya el 20-F i el resultat a les urnes serà observat arreu del continent per les nacions sense Estat.

Un altre element que la formació republicana destaca com a molt negatiu del projecte és el militarisme que, segons Tardà, traspua el text constitucional, venut amb "una falsa dialèctica pensada per infondre en l’imaginari dels europeus que cal competir militarment” amb els nord-americans.

Pedagogia per explicar la posició d’ERC

La regidora i portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Montserrat Puig, s’adreça al públic i al diputat Tardà per explicar les accions empreses pels republicans a la ciutat respecte al referèndum del 20-F. Recordà la presentació de la moció presentada en el Ple de gener, amb la intenció de dur el debat sobre la carta magna a la ciutat. El text no fou aprovat i sí un d’alternatiu presentat pel Partit dels Socialistes. Davant del resultat ajustat de la votació, Puig explicà que s’ha de fer molta pedagogia per explicar la posició d’ERC respecte a la constitució europea.

Francesc Rossinyol, el president local d'ERC,  explica que el proper 20 de febrer els votants seran convocats al referèndum únicament per a votar el projecte de referèndum, i no pas, l’europeisme d’uns o altres. El president local destacava en la seva intervenció el caràcter “poc constituent” del tractat a votació, que s’ha fet d’esquenes al poble, fins al punt que no s’ha acceptat ni una esmena de la Convenció Catalana, formada per mandat del parlament de Catalunya i que no reconeix els catalans com a nació ni com a cultura.