Taula sobre abocadors

13 de desembre de 2017 a les 9:02

Hi ha un programa de 5 “taules” sobre el disseny del Centre Direccional. En cada “taula” es debat un tema relacionat amb aquell espai entre el cementiri i el límit amb Sant Cugat. Dimarts 21 fou el torn dels 16 abocadors tòxics, encara que ens estan amagant la paraula tòxics.

En aquell cas, a la “taula” hi havia 7 personatges: des de l’actual regidora, a l’oposició, Sra. Elisabeth Pasamonte, al director de l’Agència de Residus de Catalunya, amb tots els tècnics interventors en l’actual configuració del problema passant per un destacat ecologista del CEPA.

Per que el problema dels abocadors tòxics de cara a la població de Cerdanyola es la salut. Segons els estudis fets (Environtment International, i altres) amb la presència d’aqueixos contaminants hi ha un augment dels casos de diverses tipologies de càncer i les morts corresponents. Va quedar clar aquell dia que descontaminar (baixar els nivells dels contaminants als límits del Reial Decret 9/2005) no entra en els càlculs dels gestors d’aquell espai.

Ens volen imposar la proposta del informe AMPHOS consistent en bloquejar la entrada d’aigua i humitat als 2,5 milions de m3 de residus, en un espai de 18,25 Has. equivalent a 18 illes del Eixample barceloní ( de Plaça Espanya a c/Calàbria i de Gran Via a c/Aragó). Farien una muralla de 60 metres de fondària per anar recollint i canalitzant l’aigua i al mateix temps bombejant-la cap a fora. Per evitar l’entrada de la humitat del aire a aquesta massa de residus es provocaria un buit (vacío) en aquests 2,5 milions de m3 a base de bombes de succió. I tot això nit i dia i per in saecula saeculorum ( per sempre més,contínuament).

No cal ser un “fora sèrie” per veure que estem davant de una bomba en potència. Precisament l’any en que es va donar a conèixer aquest projecte, el 2013, a la primavera van trobar a Berlín una bomba sense explotar i a la tardor un altra de similars característiques al Port de la Selva. En el primer cas portava 68 anys allí i en el segon 74 anys, com a mínim. Si en tants anys no havien esclatat devia ser per que estaven en llocs molt poc concorreguts. Ho podien haver acordonat i “protegit”. En ambdós casos s’optà per allò de “morta la cuca s’acabà el verí,” o “muerto el perro se acabó la rabia”. S’emportaren les bombes cap a una explosió controlada.

La possible mort accidental de una sola persona ja motiva la seva prevenció, per que es un be no renovable, com també el Medi Ambient, i no hi ha preu. El valor es incommensurable. En canvi, per mitjans de “ anàlisis quantitatius de risc” ens volen fer creure que no cal tenir tants miraments ni precaucions.

Ah!, l’afectació d’aquests abocadors arriba fins a 5 kms. a la rodona dels abocadors: tot Cerdanyola, tot Ripollet, tot el nucli urbà de Sant Cugat, tot Badia , quasi tot Barberà i part de Sabadell. Com es deia abans: a tots aquests 200-250.000 habitants exposats, “que Deu els agafi confessats!!”.

Roger Caballé Ciutadà de Cerdanyola