Teletreball i tasques domèstiques en el confinament: una oportunitat perduda per a la responsabilitat compartida a la llar

Un estudi de la UAB sobre l’impacte de gènere en el teletreball durant el confinament alerta que aquesta modalitat laboral pot esdevenir una falsa solució per a la conciliació de les dones si no s’acompanya de plans específics.

El teletreball durant el confinament va posar sobre la taula els riscos que aquesta modalitat de treball pot comportar, augmentant les desigualtats de gènere en la distribució dels temps i els treballs dedicats a les tasques de la llar i de cura, si la seva regulació e implantació no es fa en paral·lel a mesures específiques per contrarestar-les.  Així ho alerta un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha dut a terme l’estudi “Impacte de gènere del teletreball i rutines de confinament: més enllà d’allò obvi”, que apunta que la crisi de la covid-19 va accentuar les desigualtats de gènere ja existents abans en relació a les tasques domèstiques i la cura de criatures i va suposar una oportunitat perduda per avançar cap a un repartiment més igualitari del treball domèstic i la seva revalorització. 

La recerca ha estat desenvolupada pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) del Departament de Sociologia i dirigida per la professora Sara Moreno, que explica que “la crisi de la Covid-19 ha introduït nous escenaris per a la vida quotidiana de la ciutadania, que ha vist com en un context de confinament s’han fos en un mateix espai la vida laboral, personal i familiar”.

L’estudi ha explorat la distribució dels treballs, temps i espais dins de la llar; ha analitzat les rutines durant el confinament i el principi de la desescalada i ha captat els costos i riscos quotidians ocasionats pel teletreball.

Els resultats palesen l’efecte del gènere i la categoria professional sobre les persones que van haver de combinar la seva feina amb tasques domèstiques i de cura de criatures i d’adults dependents. Les rutines de les dones es van caracteritzar per la doble presència, mentre que les dels homes van reflectir una major disponibilitat laboral. Les rutines d’homes tècnics amb criatures van ser les més igualitàries pel que fa l’assumpció de responsabilitats domèstiques i de cura, especialment quan la situació de la parella requeria presencialitat o major disponibilitat laboral. D’altra banda, es va evidenciar que les dones directives tenien una disponibilitat laboral molt més elevada que les dones tècniques. 

El teletreball va reforçar les desigualtats de gènere en la distribució dels temps i els treballs. Si bé és cert que durant el confinament va augmentar la participació dels homes a les tasques domèstiques i de cura, ho va fer segons les dinàmiques anteriors a l’inici de la pandèmia.

Els tipus de conflicte quotidià, i la seva gestió, derivats de la pandèmia i el teletreball també van ser diferents: mentre que els homes acostumaven a percebre principalment conflictes basats en aspectes laborals, les dones els experimentaven en relació a les qüestions domèstiques i familiars. En aquest sentit, l’estudi evidencia com el teletreball reforça les diferències en les maneres de viure i pensar la vida quotidiana entre les dones i els homes, més enllà del temps que dediquen a cada activitat. 

Pel que fa els costos del teletreball, tots els perfils de dones van relatar un grau de malestar quotidià molt més elevat en comparació als homes, en termes de jornades interminables, augment de la càrrega total de treball, estrès, autoexigència, interrupcions, culpabilitat o dificultat per desconnectar.