Tertúlia d'alcadesses i alcaldes: quatre persones apassionades per Cerdanyola

1 de juny de 2023 a les 10:57

Cristina Real, Antoni Morral, Carme Carmona i Carles Escolà, alcaldesses i alcaldes de Cerdanyola des de 1997 a 2019 van protagonitzar una tertúlia als estudis la ràdio on van destacar la necessitat de trobar consensos per aprofundir el sentiment de pertinença i l’orgull de ciutat, impulsar Cerdanyola com a referent a la nostra zona, mantenir un model de convivència amb pau ciutadana i afavorir els interessos generals, però sobretot els de la majoria que més ho necessita.

Les úniques quatre persones que, al marge del batlle actual, tenen l’experiència d’haver estat al capdavant de l’Ajuntament de Cerdanyola van coincidir en molts dels desitjos de futur, les satisfaccions i patiment que comporta el càrrec, i també van compartir anècdotes i van aportar el matís de les diferències.

 

Què li demanaria a la persona que ocupi l’alcaldia a partir del 17 de juny?

 

Cristina Real, alcaldessa del PSC des de 1997 a 2003, planteja la necessitat de treballar per posar Cerdanyola al món, potenciant les relacions amb institucions estratègiques de la ciutat i buscant recursos perquè la ciutat esdevingui referència. Real també demana que es continuï potenciant “la pau ciutadana perquè Cerdanyola és un model de convivència on “tothom suma”.

 

Antoni Morral, alcalde d’ICV-V entre 2003 i 2009, demana una alcaldia que sigui capaç de trobar consensos sobre les prioritats d’interès general al marge de lògiques partidistes perquè “és un moment de canvis i cal tenir mirada llarga per traçar un camí” d’objectius compartits”.

 

Carme Carmona, alcaldessa del PSC entre 2009 i 2015, manifesta la importància d’aprofundir en el sentiment de pertinença i que Cerdanyola esdevingui “el referent que li toca ser” a la comarca i la província i “anar on calgui” per aconseguir recursos econòmics. Carmona demana sumar per aconseguir estabilitat en base a un projecte compartit el més comú possible perquè “Cerdanyola ja ha tingut prou inestabilitats” institucionals.

 

Carles Escolà, alcalde de Compromís entre 2015 i 2019, li demana a l’alcaldia que “posi els interessos de la majoria de la gent” per davant de tot ja que és la que més necessita de l’administració pública per millorar les seves condicions de vida i la “seva realitat del dia a dia”.

 

Com vivia les jornades electorals com a cap de llista?

 

Són moltes les jornades electorals que sumen com a caps de llista entre els quatre i coincideixen en que es vivien amb intensitat, emoció i quilòmetres. Cristina Real explica que “es passa malament” primer perquè tot funcioni a la jornada de votacions i després esperant els resultats, “que és dur”, però també subratlla que el contacte amb la gent, la ciutadania, el propi equip i els representants d’altres partits, fa que es visqui un clima agradable.

Tots ho comparteixen. Antoni Morral indica que, de fet, la jornada electoral és el tancament “d’un període de tensió creixent” que culmina en un dia amb molts nervis en què es marcava fer dues rondes pels col·legis electorals, “cosa que mai vaig poder acabar”.

“Jo, ni una sencera”, apunta Carmona, mentre Escolà diu que és una jornada de “molts quilòmetres i moltes converses” a tots els col·legis electorals repartits pel municipi Carmona afegeix també que és una jornada de “caliu d’equip” després d’unes setmanes prèvies més dures en aquest sentit perquè s’havia de fer la llista i ordenar-la.

 

Com recordeu ser alcaldessa o batlle?

 

Una coincidència plena: l'alcaldia es viu com un fet apassionant que es recorda amb millor sabor de boca amb la distància i on impulsar grans projectes és molt satisfactori, però encara més aconseguir la petita fita que millora la vida a una persona o una família.

 

Real indica que és intens i dur, amb 24 hores de dedicació i problemes continus però on tens el privilegi de fer coses per la ciutadania en què creus, especialment “les més senzilles”. “Aguantes per això”, apunta, “ja que a la família l’has d’apartar”.

 

Carme Carmona coincideix que és apassionant fer grans transformacions a la ciutat com les urbanístiques o els equipaments, però les que més t’agraeix la gent pel carrer són les petites. Carmona manifesta que has de ser conscient, a més, que les grans transformacions que impulsis potser les culminaran alcaldes posteriors i destaca que, en el seu període, es va patir una crisi important “on altres rescataven bancs i a nosaltres ens va tocar rescatar persones perquè no és que no arribessin a  finals de mes, és que no feien al final del dia”.

 

Carles Escola apunta també que com alcalde tenia la satisfacció de ser “la cara visible d’un equip que defensava un projecte polític col·lectiu per transformar la realitat” i explica que, “tot i que comporti sacrificis personals” -va tenir un fill sent alcalde i es va perdre molts moments que no tornaran-, tens la satisfacció de fer coses que millorin les condicions de vida de la gent.

 

Antoni Morral recorda que ha ostentat altres càrrecs institucionals importants -com delegat del Govern o diputat al Parlament- però que cap ha estat tan gratificant com ser alcalde de Cerdanyola -“ni d’aquí a Pequin, vaja”- per “l’honor de servir a la teva comunitat”. També afegeix, però, que ho diu ara amb la distància del temps perquè “en aquell moment podia més el patir que el gaudir”.

 

Real destaca també que una ciutat “és un conflicte d’interessos” ja que el que vol un sector ho rebutja un altre i “han de prendre decisions enmig de tensions” perquè “si a casa et baralles pel comandament de la tele, en una ciutat de 60.000 habitants imagina’t”-

 

Morral explica que “jo volia ser alcalde, no me n’amago”, mentre que Carmona i Real expliquen que s’ho van trobar. De fet, Cristina Real va explicar una anècdota quan, a l’Ametlla de Mar, l’aleshores alcalde, Celestino Sánchez -batlle de 1979 a 1997, que va morir al 2011-, li va dir que havia d’agafar aquesta responsabilitat.

 

 

Carme Carmona manifesta que de vegades “l agent creu que pots arreglar n problema i no ho pots fer” o va tot molt més lent del que t’esperes, Així, explica que “arribes i vols fer moltes coses i fer-les ràpid”, però te n’adones que tot és més lent. En aquest sentit, Carles Escolà és gràfic: “l’administració és com un transatlàntic que no pot virar de cop”. No obstant això, Escolà indica que “teníem experiència i ja sabíem que hi havia dificultats”, tot i que afegeix “però una cosa és saber-ho i una altra viure-ho”.

 

Han compartit aquestes dificultats i també la continuïtat de les fites assolides. Carmona manifesta que “cada època aporta coses; hi ha grisos i aspectes més brillants, però tot suma”. Ella posa d’exemples la recuperació del camp de Fontetes, el parc Xarau o la Biblioteca en l’espai de l’antic Altis i remarca la necessitat de potenciar l’orgull de ciutat i “l’angúnia” que li provoca que alguns vulguin “emmirallar-se” en Sant Cugat perquè són ciutats diferents.

 

Cristina Real posava exemples com els dels jutjats o l’impuls urbanístic al Parc de l’Alba que ara “s’ha reprès en el què serà una forma de resoldre problemes d’habitatge o de feina”. Real deia que aquest tema “després va venir aquest senyor i ho fer enrere” i aquest senyor, Antoni Morral, deia “no, ho vam millorar”. Un morral que parla de peatonalització de carrers, de la unificació dels clubs de futbol, dels aparcaments ... però sobretot d’apostar perquè la ciutat tingui “més relleu i lideratge” en el Vallès i mantenir la cohesió social potenciant l’orgull de ser cerdanyolencs. Un crear marca que Carmona també considera essencial: “ara és la del coneixement i em sembla bé, però una altra segur que també m’ho semblaria” perquè crea sentiment de pertinença.

 

Carles Escolà destaca la importància d’obrir camins, com assegura que el seu govern va voler fer en matèria fiscal per “alleugerir la de la majoria” o en l’aposta per municipalitzar serveis amb “la recuperació de la gestió de les escoles-bressol municipals que s’ha fet realitat” posteriorment.