Toni Álvaro ens acosta el miracle de la bondat de referents del millor de la humanitat

L’escriptor i periodista Toni Álvaro ha presentat al MAC el seu últim llibre, Llevamos un mundo nuevo en nuestra memoria, un passeig en bona companyia, la de bones persones que van patir moments terribles amb dignitat i l’esperança d’assolir un món millor. L’autor ens acosta històries vitals de persones normals que van fer coses extraordinàries, allunyant-se d’un to èpic i convertint els habitants del llibre en referents del millor de la humanitat.

L’escriptor i periodista Toni Álvaro ha presentat al MAC el seu últim llibre, Llevamos un mundo nuevo en nuestra memoria, un passeig en bona companyia, la de bones persones que van patir moments terribles amb dignitat i l’esperança d’assolir un món millor. L’autor ens acosta històries vitals de persones normals que van fer coses extraordinàries, allunyant-se d’un to èpic i convertint els habitants del llibre en referents del millor de la humanitat.

Martínez i Roma

Els també escriptors Guilem Martínez i Valentín Roma acompanyaven Toni Álvaro en la presentació del seu últim llibre. Martínez destaca que la memòria pot ser terrible i immobilitzadora però que Toni Álvaro no aposta al seu llibre per la memòria, sinó per la bondat. “És un llibre d’oblidar i perdonar, de la tradició llibertària de l’alegria de viure”, explica el també autor cerdanyolenc.

De l’altra vora del riu, de Ripollet, arribava Valentín Roma, per glosar la figura d’Álvaro com la d’un gran escriptor que explica històries de forma atractiva, senzilla i recolzant-se en l’oralitat sense caure en els perills de l’escriptura: la cursileria, la solemnitat, l’heroisme o l’exemplaritat. Álvaro, afirma Roma, no cau en la trampa de l’enyorança al parlar del passat.

Desmuntar els fals arquetip de l'anarquista violent

Llevamos un mundo nuevo en nuestra memòria no viu del passat, sinó d’un present que construeix el futur amb el llegat del passat. El llibre vol lluitar contra el fals arquetip de l’anarquista violent, el llibertari terrorista, que s’ha fet un lloc cultural. Per a Álvaro, les dones i homes llibertaris són precisament l’exemple del contrari.

Les 67 històries d’aquestes persones -algunes individuals, altres col·lectives- fan un recorregut per la Història dels últims 150 anys, des del primer relat sobre Louise Michel, una de les impulsores de la Comuna parisina de 1871 a l’últim sobre Seve Demir, Pakize Nayir i Fatma Uyar tres dones kurdes crivellades a trets a la Turquia de 2016. Obren i tanquen llibre històries de vida de dones no per casualitat. Toni Álvaro remarca l’èpica quotidiana de la lluita de les dones, moltes vegades menystinguda pels seus propis companys de militància llibertària, però sempre present i sempre transformadora.

Reportage videogràfic de la presentació del llibre

Fe en l'ésser humà

Les biografies que apareixen al llibre de Toni Álvaro, tenyides amb humor i tendresa, ens parlen de personatges autodidactes que desmunten els mites imperants sobre l’anarquisme. Dones i homes elegants, que acostumen a viure relacions sentimentals intenses i eternes, personatges oblidats per la història, com ho és la seva pròpia militància, antimilitaristes que viuen la contradicció d’enfrontar-se amb armes al feixisme a Espanya i Europa; empresonats sota règims diferents, ja sigui república, monarquia o dictadura; persones que, sobre tot, tenen fe en l’ésser humà i en el poder de transformació de l’educació per fer d’aquest un món millor.

Són persones amb vides de pel·lícula les que explica Álvaro. Com Alejandro Finisterre, activista cultural que va inventar el futbolin perquè nens hospitalitzats a la Guerra Civil poguessin jugar a futbol, va fundar revistes i va ser albacea de León Felipe; com l’advocat defensor de vaguistes Eduardo Barriobero que acabarà afusellat al Camp de la Bota al 1936 després de no haver volgut exiliar-se perquè no creu que “un vell malalt i cansat pugui molestar ja a ningú i, raó de més pes, no li dona la gana”; Carlos Martínez Baena, impulsor de la Casa de l’Actor que acabarà treballant amb Buñuel i Cantinflas a terres mexicanes i implicant-se en el Sindicats d’Actors d’allà; Concha Liaño, Sara Berenguer -amb parentius cerdanyolencs- o Mercedes Comaposada que seran les causants que germinés “aquella estranya i bella flor que és Mujeres Libres”, col·lectiu que sabia que l’alliberament femení passava “pel canvi de la societat i la participació de la dona” en això;  o la pedagoga Josefa Martín, impulsora de l’Escola Lliure Paideia que “volia ser mestra per passar-se la vida aprenent”.

El miracle de la bondat

Com aquestes històries, apareixen moltes a un llibre en què l’autor vol deixar clar que “la bondat és el més semblant a un miracle que veuràs sota la terra”. Al seu llibre, Álvaro aposta per aquestes persones bones en els pitjors moments de la Història. Perquè l’autor, com Brecht, està convençut que més que herois necessitem referents ètics a la vida. Álvaro, però, no defuig el tractament de certs apartats èpics, com la història del maquis, però apunta que ho fa amb ironia perquè aflori la tendresa.

La lectura de fragments del llibre per part del mateix Álvaro, i del seu fill Teo, tancaven un acte organitzat per la Factoria SocioCultural La Constància, que a la tardor convidarà Guillem Martínez a presentar Los domingos, el seu últim llibre.