UGT demana un salari mínim de 1000 euros per conveni

El 57 percent dels catalans de més de 16 anys viuen amb menys de 1.050 euros mensuals, segons dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). Es tracta d’un ampli ventall en el que entren estudiants, pensionistes i els anomenats mileuristes. Aquestes rendes suposen que la meitat de las famílies no ingressen més de 30.000 euros anuals i que el 32,2 percent afirmen tenir problemes per arribar a final de mes.

L’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població deixa clar que un 10,7 percent de los catalans sobreviuen amb menays de 450 euros al mes, mentre que una capa considerable de la població de més de 16 anys obté uns ingressos mensuals, sense contar hores extra, inferiors als 1.050 euros. El gruix de població que sobreviu amb menys de 1.000 euros es inferior a Barcelona, però superior en la primera corona de l’àrea metropolitana.

La UGT de Catalunya ha encetat una campanya per aconseguir que per conveni el salari mínim sigui de 1000 € bruts mensuals, aquesta campanya que ja porta alguns éxits sindicals i la millora dels salaris més baixos de molts sectors ha encetat un debat nou, de la moderació salarial hem passat a l'ofensiva salarial i sindical per superar el submileurisme. Segons el sindicat UGT, un de cada tres assalariats percep un salari brut mensual inferior als 1.000 euros. El perfil del inframileurista es el d’un jove menor de 30 anys, sense formació o amb estudis primaris i amb un contracte temporal. El mateix estudi indica que aquests treballadors destinen el 80 percent a bens de primera necessitat, com habitatge i alimentació.

Les dades revelen que més de la meitat de les llars catalanes passen el més de forma suficient, però només un 16 percent ho fa amb facilitat, mentre que un 32,2 percent pateix dificultats per cobrir les seves necessitats. De fet, només quatre de cada deu famílies afirma ser capaç d’estalviar.

L’estudi també recull que el 28,8 percent de las famílies asseguren haver passat per dificultats econòmiques en els últims cinc anys. La majoria ho ha solucionat reduint despeses, en especial en les activitats d’oci, però un 21,6 percent de les llars s’han vist obligades a demanar crèdits bancaris i un 11,3 percent a demanar un préstec a algun amic o familiar.