Un equip de Sant Joan de Déu estudia al sincrotró la distròfia muscular

La tecnologia disponible a la línia de llum Mistral del Sincrotró Alba permet a un equip investigador de Sant Joan de Déu estudiar les alteracions subcel·lulars en pacients amb distròfia muscular, gràcies a la seva resolució espacial de 50nm.

L'equip, format per investigadors del Laboratori d'Investigació Aplicada en Malalties Neuromusculars, servei de Neuropediatria, i de la Unitat de Microscòpia Confocal i Imatge Cel·lular del Servei de Genètica de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, va treballar intensament en el Sincrotró de Cerdanyola

És la primera vegada que personal de Sant Joan de Déu fa ús de les tecnologies disponibles al Sincrotró Alba. Durant 5 dies, les investigadores Mónica Roldán, Carmen Badosa, Arístides López i Cecilia Jiménez-Mallebrera van treballar guiades per Eva Pereiro i Ana Joaquina Pérez-Berná, personal de la línia de llum MISTRAL, amb l'objectiu de preparar les mostres, visualitzar i fotografiar les cèl·lules fent ús del microscopi de raigs X tous des de diferents angles per generar tomografies tridimensionals amb una resolució espacial de 50 nm.

Al món només hi ha quatre instruments d'aquest tipus (en els sincrotrons d’Estats Units, Alemanys i Regne Unit), que permet veure les estructures subcel·lulars amb un gran detall i realitzar reconstruccions tridimensionalsa partir de les quals identificar i quantificar diferents orgànuls i detectar alteracions degudes a la patologia o a tractaments. La doctora Mònica Roldán explica que "a diferència d'altres formes de microscòpia d'alta resolució, com la microscòpia electrònica, aquesta tècnica no requereix que les cèl·lules siguin fixades i marcades amb substàncies químiques prèviament, preservant mitjançant la vitrificació l'estructura "natural" de la cèl·lula i els seus components; a més, tampoc requereix que les cèl·lules siguin seccionades en làmines molt fines (uns 100 nm), la qual cosa permet tenir una visió de l'organització cel·lular completa". Així, la doctora Cecilia Jiménez. indica que aquest projecte  permetrà veure no només alteracions en les cèl·lules dels pacients sinó també la possible toxicitat cel·lular de l'edició genètica.

La doctora Jiménez conclou que aquesta col·laboració suposa un salt qualitatiu en la investigació de les patologies neuromusculars, "però també obre una porta a noves col·laboracions amb el personal científic d'Alba per a la investigació biomèdica de les malalties rares".