Un estudi de la UAB i la UOC analitza les claus de les kellys per superar la seva invisibilitat

Una recerca de la UAB i de la UOC apunta al fet que diversos processos de l'estratègia de les kellys, que ha portat la lluita més enllà de la seva professió, poden servir com a inspiració a altres moviments i col·lectius socials.

La reforma laboral aprovada el 2012 a Espanya va tenir conseqüències directes i molt negatives per a milers de treballadors. Un acomiadament més barat i més poder per a les empreses. Un dels col·lectius que les va patir va ser el de les autoanomenades kellys, les cambreres de pisos, les treballadores que netegen les habitacions i els espais comuns dels hotels.

Els investigadors del Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Alan Valenzuela Bustos i Francisco Tirado Serrano, i de la Universitat Oberta de Catalunya, Ana Gálvez Mozo i Verna Alcalde González, han analitzat com el col·lectiu de les kellys ha construït la seva identitat com a grup i ha coordinat les seves accions a partir de relacions de solidaritat i resistència.

El 2016 es va crear Kellys Unión Catalunya. La seva presidenta, Luz Amparo Suaza Flórez, explica que “l’associació va néixer per reivindicar uns drets que no tenen garantits un col·lectiu majoritàriament integrat per dones migrants i racialitzades exposades a molta càrrega física i mental”.

Les kellys han reeixit a donar una gran visibilitat a la realitat del seu col·lectiu. Darrere d'aquests assoliments hi ha una estratègia que es basa en la solidaritat, la seva capacitat de mobilització i activisme i l'enorme empoderament que han aconseguit com a col·lectiu.

Recentment i davant una comissió parlamentària d’estudi sobre el racisme institucional i estructural, Amparo Suaza exposava algunes de les principals reivindicacions del col·lectiu, com la sobrecàrrega de treball que pateixen i que les converteixen en un dels col·lectius més exposats a la sinistralitat laboral i malalties derivades del seu treball, exigint que es facin avaluacions reals de risc a tots els hotels.

Una altra reivindicació és poder disposar d’una jubilació anticipada equiparable a la d’altres professions considerades penoses, com poden ser els miners, ferroviaris o policies locals.

Les kellys denuncien que per la seva condició de dones migrants i racialitzades són tractades com ciutadanes de segona categoria, com simples peces mecàniques del mercat laboral, el que mostraria la preocupant presència d’un racisme institucional i estructural que els impedeix gaudir d’una qualitat de vida digna.

Els investigadors de la UAB i la UOC consideren que molts dels processos que han dut a terme les kellys poden servir per tal que altres moviments i col·lectius socials es puguin inspirar en la seva creativitat a l'hora de proposar alternatives i fer les coses de manera diferent, així com en les seves estratègies per donar visibilitat a una activitat que es mantenia oculta i infravalorada.