Un estudi de terracotes procedents de jaciments ibers de Cerdanyola es publica a la revista SPAL

“Las terracotas en forma de cabeza femenina procedentes de los yacimientos ibéricos layetanos de Cerdanyola del Vallès” és el títol de l’article signat conjuntament per Joan Francès, tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cerdanyola, Marc Guàrdia, Jordi Hernández i Òscar Sala, membres del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) que ha estat publicat com a separata del volum IX de la revista d’arqueologia SPAL, de la Universitat de Sevilla, dedicat a un ampli estudi sobre els pebeters en forma de cap femení.

 

El treball, qualificat pels seus autors com a breu estudi, presenta les terracotes en forma de figura femenina, també anomenades Thymiateria, recuperades de les excavacions arqueològiques dels jaciments locals del Turó de ca n’Oliver (VI-I aC) i Can Xercavins (V-III aC). En total s’estudiaren 49 fragments de terracotes, procedents en la seva major part de ca n’Oliver i en menor mesura, de can Xercavins. Amb l’estudi els arqueòlegs buscaren, més que aprofundir en qüestions iconogràfiques o estilístiques, aportar dades sobre les distintes procedències d’aquests materials i reflexionar sobre la problemàtica que plantegen els contextos en els quals es troben, ja que com apunten els científics “només ens mostren els moments de la seva amortització”. És a dir, que tot i la seva funció religiosa, vinculada al culte domèstic, cap peça s’ha trobat prop d’una àrea sacra o dedicada al culte.

 

L’article, acompanyat per fotografies de les peces estudiades, presenta al lector els jaciments cerdanyolencs on es trobaren les peces estudiades per, immediatament, parlar de les terracotes a partir de la seva descripció i cronologia. Es documenta i analitza cada peça per concloure amb diverses consideracions sobre la procedència i difusió dels materials estudiats.

 

Les peces estudiades presenten una remarcable unitat iconogràfica, donat que totes, llevat d’una, poden atribuir-se al mateix model o tipus, malgrat que les tècniques d’execució, les dimensions i les característiques de les pastes emprades suggereixen diverses procedències. En aquest sentit i en l’apartat de consideracions finals, els arqueòlegs creuen possible individualitzar tres procedències diferents: de l’àmbit local o regional, d’indrets del món púnic, dues procedències per a la majoria de peces, i una tercera, per a una sola peça, relacionada amb el que els científics anomenen cercle púnic centre-mediterrani.

 

 

Un timateri, Thymiateria en grec, és un objecte de culte domèstic que, en el cas dels trobats a Cerdanyola, pertany a la imatge de la deessa grega Demèter. El culte a aquesta deessa és originari de Grècia. Els ibers van adoptar la imatge, però no necessàriament el culte; probablement el que van fer va ser encaixar la imatge entre els seus deus, simbolitzant la fertilitat, l'agricultura i la llar.

 

Demèter era filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, pertanyent a la generació dels déus de l'Olimp. Va ser la deessa de la terra conreada, especialment del blat i d'altres cerals. El seu camp d'actuació incloïa l'agricultura i totes les institucions civils i socials que estaven real o míticament relacionades amb l'agricultura. En les llegendes i cultes de caràcter agrari que es van expandir per tota la Mediterrània, Demèter apareix estretament vinculada al seu fill Persèfone, fruït de la unió amb el seu germà Zeus. En la mitologia romana correspon a Ceres.

 

L’Ajuntament de Cerdanyola obsequia a les parelles que celebren el seu matrimoni a la Casa Consistorial una còpia d’un Timateri trobat a ca n’Oliver.

 

 

La revista SPAL, fundada el 1993, va ser creada per tal de servir de vehicle per a la difusió de les investigacions realitzades en el camp de l'Arqueologia (prehistòrica, clàssica, etc.) des de la Universitat de Sevilla, al mateix temps que s'ofereix a tota la comunitat científica nacional i internacional com a via per a la publicació d'investigacions relatives, prioritàriament, a la prehistòria regional andalusa, encara que també per als estudis i desenvolupaments de teories i tècniques arqueològiques en general.

 

La revista SPAL rep el seu nom del topònim més antic atribuït a Hispalis, Isbilya o Sevilla, la ciutat on la  universitat neix.