Un informe de la UAB conclou que les ciberviolències no són sempre identificades com una forma de violència masclista

L’informe ‘Les Ciberviolències masclistes’, realitzat pel Grup de Recerca Antígona de la UAB a petició de l’Institut Català de les Dones, conclou que les ciberviolències no són sempre identificades com una forma de violència masclista, ni per les pròpies dones, ni per part d’operadors judicials i policials.

L'estudi, basat en 262 entrevistes a dones d’entre 24 i els 45 anys i amb estudis universitaris o superiors, identifica les formes digitals de violència masclista, analitza les mancances del marc normatiu i fa propostes de millora per fer front a aquestes violències.

Olga Paz, membre de l’equip investigador i professora a la UAB, explica que les formes més freqüents de ciberviolències masclistes detectades són els insults i amenaces; l’accés als comptes sense consentiment i la manipulació de dades privades; l’assetjament; el seguiment i vigilància dels seus moviments i la llum de gas o ús d’informació falsejada per confondre i fer mal. La majoria de les víctimes pateixen al mateix temps varies d’aquestes formes de ciberviolències.

L’autor de les agressions majoritàriament és una persona desconeguda i quan l’autor és conegut en la majoria de casos hi havia hagut alguna relació sexo afectiva. Els atacants en un 80% són homes i van ser agressions individuals en un 79%. L’anonimat i la viralitat són dos aspectes molt importants de les ciberviolències masclistes.

La viralitat de les ciberviolències i una autoria difusa agreugen els danys causats, situant a les dones en situacions d’elevada vulnerabilitat. A més, la informació vessada a xarxes no desapareix i es produeix una victimització digital latent que crea molta angoixa.

En un 88% dels casos no hi ha denúncia posterior perquè el nostre sistema legal no permet la denúncia anònima, per tant, moltes dones tenen por de les conseqüències de denunciar, la qual cosa està justificada perquè les poques vegades que denuncien, les diferents formes de violències masclistes s’agreugen.

Es constata també la disparitat de tipus penals aplicables a les diferents formes de ciberviolències masclistes i la seva dispersió al llarg del Codi Penal. Igualment ha quedat demostrada la manca d’adequació i dels tipus penals davant la ciberviolència masclista.

L’equip investigador de l’estudi està format per Noelia Igareda González, Adrián Pascale, Marta Cruells López i Olga Paz Torres, del Grup de Recerca Antígona, de la UAB, amb la col·laboració de DonesTech, col·lectiu de recerca i acció ciberfeminista fundat el 2006 que treballa en l’àmbit de les dones i les noves tecnologies de la informació i la comunicació.