Un llibre sobre Els Mallols recull més de 4.500 anys de la història de la Plana del Vallès

Els Mallols, topònim que vol dir “vinya jove”, es un dels jaciments arqueològics més importants de Cerdanyola. Va ser localitzat el 1995, quan es realitzaven els treballs d’urbanització d’uns terrenys situats a tocar de l’avinguda de Serragalliners, propers a la masia de Can Planes. Dotze anys després de la seva localització la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, ha completat la seva col·laboració editant els resultats científics d’aquells treballs dins la col·lecció Excavacions Arqueològiques a Catalunya. El llibre sobre les excavacions a Els Mallols recull més de 4.500 anys d'història.

El llibre Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cerdanyola, Joan Francès, s'ha presentat amb la presència de l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Barcelona Jordi Roca, acompanyats per la Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, Gemma Hernández, i la tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Consol Pla.

Més de 4.500 anys d'història del territori que avui anomenem Cerdanyola

El jaciment dels Mallols, format per un total de 211 fosses de tipologia i funcionalitat diversa, abasta un període que va del neolític a l’antiguitat tardana (4.000 aC. a segle VII dC.), per la qual cosa resulta un conjunt arqueològic fonamental per comprendre l’evolució del poblament i les formes d’ocupació i explotació del territori a Cerdanyola i al Vallès durant aquest llarg període, especialment pel que fa els segles anteriors a la l’ocupació islàmica.

La fossa més antiga és una sitja del neolític antic postcardial (4.000-3500 aC.) que contenia l’esquelet d’un individu masculí. Aquest enterrament és una de les poques tombes a l’aire lliure que es coneixen d’aquesta època, però no hi ha cap testimoni del grup humà amb el qual devia estar relacionat. La premsa en el seu moment va batejar aquest individu amb el nom de l’avi de Cerdanyola.

Dos forats de provisions i una sitja pertanyen al neolític mitjà (3.500-2.500 aC.) i dos rebosts i una cabana circular del bronze antic (1.800-1500 aC.). Ambdós conjunts haurien format part d’un assentament de cabanes habitat per un petit grup d’agricultors que practicaven una ramaderia complementària.

Dues sitges de grans dimensions pertanyen a l’època ibèrica (segle III aC.) i que, molt possiblement, foren utilitzades per emmagatzemar les llavors destinades a la sembra, doncs estarien a tocar dels caps de conreu.

Les cent disset fosses restants se situen dins de l’antiguitat tardana (segle VI) i, òbviament, constitueixen el grup més nombrós i divers del jaciment. Sitges, forats per a dolium, un lacus, forns alimentaris, fosses d’extracció d’argila, un cementiri i cabanes configuren el característic vilatge rural i artesanal habitat per una població cristianitzades propi de les comarques molt romanitzades.

El jaciment es va excavar entre els anys 1995 i 1996 i, un cop documentades les restes i recuperat el material, es va destruir. Alguns del objectes que s’hi van localitzar estan exposats al Museu de Ca n’Ortadó.

Un treball pluridisciplinar

El llibre, que va ser encarregada als tècnics de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cerdanyola és un treball pluridisciplinar en el que han participat, a part dels tècnics de patrimoni del Servei de Cultura, tres arqueòlegs membres del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC), una arqueoantropòloga i fins a vuit investigadors de les Universitats de Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona, i de l’Institut d’Arqueologia Clàssica i del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

A la presentació del llibre, la Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya, Gemma Hernández, va destacar el gran nombre de persones que van treballar per fer possible l’excavació d’Els Mallols i l’edició del llibre, i va tenir un record molt especial per la arqueòloga Alícia Estrada que va realitzar l’estudi de la fauna del jaciment i que va morir després d’una llarga malaltia. Hernández també va remarcar la importància de la col·laboració entre la Generalitat i els Ajuntaments.

La tinenta d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola, Consol Pla, va destacar el treball dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament i dels integrants del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, per fer possible que la ciutat sigui coneguda per invertir en arqueologia i en conèixer la seva història.

Araceli Martín, tècnica del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va fer una amplia intervenció per a explicar els antecedents que van portar a excavar Els Mallols i les dificultats d’aquells moments quan encara no hi havia pràcticament legislació sobre actuacions d’aquestes característiques, destacant la motivació dels arqueòlegs que han treballat a Cerdanyola “tot i que en ocasions la situació no ha estat gens fàcil”. La tècnica de patrimoni de la generalitat destacava que la intervenció a Els Mallols va estar molt bé planificada i organitzada des del primer moment i això va permetre obtenir molta informació d’una època, la tardoantiguitat, de la que es tenien poques dades.

El tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cerdanyola i coordinador del llibre Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana, Joan Francès, va començar la seva explicació sobre el jaciment d’Els Mallols tot reconeixent que no hagués estat possible, ni la excavació, ni el llibre, sense la col·laboració de molts experts en diferents matèries i èpoques. Joan Francès va detallar les restes localitzades a Els Mallols, “un jaciment típic del Vallès, amb diferents períodes”, que posteriorment ha estat molt important per relacionar entre sí diferents jaciments localitzats a la ciutat, com el del carrer París o el de la UAB.

El director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Barcelona, Jordi Roca, va assegurar que en el mon de l’arqueologia no es suficient com facilitar la realització d’excavacions, sinó que “cal treballar per posar-les en valor”, i això des de Cerdanyola s’ha fet sempre molt bé ja que s’han donat a conèixer tant en l’àmbit científic com a la ciutadania.

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va cloure l’acte agraint el treball realitzat per tots els que van fer possible l’excavació del jaciment d’Els Mallols i posteriorment l’edició del llibre i va animar-los a continuar treballant tot recordant la propera posada en marxa del Museu d’Interpretació de la Cultura dels Ibers a Ca n’Oliver.

La importància del jaciment dels Mallols, a banda dels aspectes científics, rau en el caràcter del projecte ja que l’excavació i el treball de recerca posterior, supervisat i tutelat pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i la preparació d’aquesta publicació han estat executats des de l’àmbit local. Cerdanyola del Vallès, tant des de l’Ajuntament com des del món associatiu, ha apostat per l’estudi i la preservació del seu ric patrimoni arqueològic, integrant-lo, poc a poc, en el seu projecte de ciutat. És per aquesta voluntat que, abans fins i tot de donar a conèixer en l’àmbit científic els resultats de la recerca als Mallols, aquesta publicació que ara es presenta, els primers en conèixer la importància d’aquesta jaciment ha estat la ciutadania de Cerdanyola.