Un testimoni de la dignitat de l’exili republicà a França

Annie González de Haro ha presentat Hija del exilio. El cuaderno rojo de Annie, on explica l’experiència de la seva família fugint d’un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil, la massacre perpetrada per tropes feixistes sobre població civil que fugia per la carretera de Málaga a Almería, per acabar als camps de concentració francesos i l’exili amb un interludi de pau a Cerdanyola.

Annie González de Haro, Annie Galy, diu que la història de la seva família és molt semblant a tantes altres històries, però que en un moment de la seva vida, una vegada jubilada de la seva professió de mestra a França, va sentir el deure de deixar-ne testimoni escrit per combatre l’oblit i rescatar la dignitat d’una família republicana condemnada al dolor i el silenci per les seves idees.

Annie, nascuda ja a França el 1941, explica que els seus pares mai van parlar de la guerra i els patiments viscuts a les seves tres filles, Margarita, Pepita i Annie, en un intent de protegir-les del dolor acumulat, però sempre els hi van transmetre els valors essencials de justícia, dignitat i llibertat que ella es va prometre defensar sempre, tant en l’àmbit professional com en el personal.

Quan va començar a investigar sobre el seu passat, Annie va descobrir les seves arrels familiars a Cuevas de Almanzora, a Almeria, des d’on els seus pares van marxar a treballar a Málaga. El 8 de febrer de 1937 les tropes franquistes van entrar a Málaga i la família González de Haro, de conviccions republicanes, va formar part de la riuada de gent que va fugir per la carretera direcció a Almeria i va ser atacada per terra, mar i aire per les tropes feixistes, assassinant a unes 5.000 persones. Va ser la seva germana Margarita, que aleshores tenia 13 anys, qui li va explicar per primera vegada aquella fugida de 213 kilòmetres a peu sota les bombes i el terror.

Arribats a una Almeria desbordada per l’allau de refugiats, la família González de Haro va continuar el seu viatge fins arribar a Cerdanyola del Vallès, on vivien els avis paterns i algunes tietes. Al nostre poble van viure dos anys en una torre d’acollida al passeig de Cordelles, tenien de veïns a la família de Ricardo Sanz, cap de la 26ena Divisió creada a partir de la Columna Durruti, i on van combatre fins al final de la guerra el pare d’Annie.

La derrota de la II República va comportar camps de concentració, a Vernet, i exili per a la família González de Haro, que finalment es va poder reagrupar a Cazères, on va néixer Annie i on encara hi viu, destinació d’un llarg viatge que comença a Cuevas de Almanzora i amb parades a Málaga i Cerdanyola, orgullosa de ser filla de família republicana espanyola i decidida a donar testimoni perquè no caigui en l’oblit l’exemple dels que van lluitar per la justícia i la llibertat.

La lectura de Hija del exilio. El cuaderno rojo de Annie, es pot complementar amb la visita a l’exposició Cerdanyola, un lloc de refugi, que es mostra al Museu d’Història de ca n’Oliver fins el 20 de desembre i on s’explica com les instal·lacions de la Cooperativa de Flor de Maig, a Collserola, van ser habilitades per hostatjar famílies refugiades procedents de diversos punts d’Espanya. Aquesta mostra forma part d’una exposició compartida, organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona juntament amb el Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, que s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa de la Diputació, dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial.