Un viatge a l’horror; recuperant la memòria de Mauthausen

Una delegació de Cerdanyola va participar ara fa un mes en els actes internacionals organitzats en record de les víctimes dels camps nazis d'Àustria. El director del Museu d’Història explicarà aquest 8 de juny l’experiència viscuda en la conferència Un viatge a l’horror, just abans d’homenatjar els quatre deportats de Cerdanyola al camp de Mauthausen.

Representants del Museu d'Història van representar Cerdanyola a principis de maig a l'itinerari per la història de l'horror concentracionari nazi que organitzava l'Amical Mauthausen i la xarxa Mai Més, a la que pertany Cerdanyola. Ara, aquest 8 de juny, dijous, a les 19 hores, el director del Museu d'Història de Cerdanyola, Joan Francés, explicarà, en una conferència a la Biblioteca Central, l'experiència viscuda durant la ruta pel castell d'Hartheim, el KZ Ebensee, el KZ Gusen i al camp de Mauthausen. Des del Museu d’Història subratllen que es tracta d’un viatge a l’horror i també un viatge a la Memòria Democràtica d'Europa que planteja moltes qüestions.

L’acte finalitzarà a la plaça de la Pau per fer una ofrena floral al monument dedicat als quatre deportats de Cerdanyola, Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma. L’escultura, d’Elisa Arimany, es va inaugurar ara fa un any, al juny de 2022.

En aquell moment, Francès destacava que aquests quatre veïns “havien quedat a les cunetes de l’oblit” ja que “ningú en tenia memòria, havien deixat d’existir, eren doblement morts”. El director del Museu d’Història remarca que “teníem un deute amb aquesta gent perquè si els oblidem, oblidem el que representen i el seu compromís amb els valors democràtics i de llibertat és inqüestionable”.

Memòria dels mestres republicans

D’altra banda, el Museu de ca n’Oliver manté encara oberta la mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria, exposició que forma part del projecte L'escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República que impulsa la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. L’exposició de Cerdanyola la completen altres mostres a 17 municipis més en un projecte únic que vol recuperar l’esperit de l’Escola Nova Unificada, durant la Guerra Civil, que volia garantir que tothom, home o dona, pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció únicament de la seva capacitat.

En aquest context, Vespres literaris organitza una sessió centrada en la lectura de dues obres que, des de diferents òptiques, analitzen l'ensenyament i els seus instruments, els mestres de la Segona República i la repressió cruel que van partir en mans del règim franquista.  Les obres que l'entitat ha triat són "Historia de una maestra" (1990), de Josefina Aldecoa, i "Aquel mar que nunca vimos" (2020), de José Antonio Abella.

Aquesta sessió amb Vespres literaris es farà el 10 de juny a les 18 hores a l’escola Sant Martí.