Una app ajudarà a valorar la gravetat dels símptomes en la síndrome de fatiga crònica

Investigadors de la UAB, la UPC i l'Hospital Vall d'Hebron han desenvolupat una aplicació mòbil que podria ser útil en la valoració de la gravetat de la fatiga en aquesta síndrome, especialment en dones. La tecnologia utilitza una cinta toràcica que mesura la variabilitat en la freqüència cardíaca.

La síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica (SFC/EM) és una malaltia incapacitant, en la qual les persones que la pateixen presenten grans dificultats per dur a terme les seves activitats quotidianes. Malgrat la seva alta prevalença, no es disposa encara d'eines efectives per al seu diagnòstic, seguiment i tractament. Per comprendre millor i afavorir el seguiment, així com estratificar la fatiga en aquests pacients, Vall d'Hebron, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) han desenvolupat una aplicació mòbil que podria ser útil en la valoració de la gravetat de la fatiga en aquesta síndrome, especialment en dones. Els resultats de l'estudi en què s'ha provat aquesta tecnologia han estat publicats a la revista Sensors.

La tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UAB i la UPC consisteix en una cinta toràcica amb un sensor capaç de mesurar certes variables hemodinàmiques cardíaques, connectat mitjançant bluetooth a una app mòbil. L'aplicació del mòbil permet registrar i monitoritzar la variabilitat de la freqüència cardíaca i compartir els resultats analitzats amb el personal mèdic que supervisa els pacients.

En concret, en aquest estudi es va analitzar la relació de la variabilitat de la freqüència cardíaca amb la gravetat dels símptomes entre dones i homes amb SFC/EM. Aquest paràmetre està estretament relacionat amb la freqüència cardíaca, és a dir, el nombre de pulsacions per minut de cor. No obstant això, el temps que passa entre dos batecs consecutius no és sempre exactament el mateix, sinó que es poden detectar petites diferències que entren dins de la normalitat: això és el que es coneix com variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC).

El Dr. Jesús Castro, coordinador del laboratori en Síndrome de Fatiga Crònica/Encefalomielitis Miàlgica del grup de Reumatologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), indica que ja havieb observat que aquesta variabilitat era menor en les pacients amb SFC/EM, "especialment en casos més discapacitants". A priori, es considera positiu tenir una variabilitat alta, ja que és un indicador del bon funcionament del sistema nerviós autònom. 

Els investogadors van comprovar que el mesurament de la VFC amb la tecnologia app mòbil podria predir la gravetat de la fatiga discapacitant en pacients amb síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica, especialment en el cas de dones. La Dra. Rosa M Escorihuela, del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB. manifesta que van demostrar que l'ús de l'app seria especialment útil per a la monitorització de dones que pateixen aquesta síndrome, "les quals clarament tenen una menor variabilitat de la freqüència cardíaca en comparació a les dones sanes". Així, la VFC seria un bon marcador predictiu de la gravetat de la fatiga durant el curs clínic de la malaltia.

L'estudi es va dur a terme amb 77 pacients amb aquest SFC/EM (32 homes i 45 dones) i es van comparar els seus resultats amb els d'un grup control. L'avaluació de la VFC es va realitzar en 3 sessions de 5 minuts, separades entre si entre una i tres setmanes i en condicions controlades.

Una tecnologia no invasiva millorada

El Dr. Juan Ramos Castro, del grup d’Instrumentació Electrònica i Biomèdica i del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC, comenta que "l'experiència dels grups d'investigadors de la UAB i la UPC ha permès corregir les limitacions més importants que presenta aquesta tecnologia com els errors en la mesura de la variabilitat cardíaca produïts per una incorrecta col·locació de la cinta toràcica i/o el moviment i respiració del pacient durant el registre, i l'obtenció dels registres en unes condicions controlades per reduir la influència d'altres factors externs". D'aquesta manera, apunta els resultats de l'anàlisi s'emmagatzemen en un servidor únic i segur i poden consultar-se a través d'una plataforma específica.

Per la seva banda, el Dr. Lluís Capdevila, investigador de el Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació i de l'Institut d'Investigació de l'Esport de la UAB, afegeix que "resulta una tecnologia no invasiva de fàcil ús pels propis pacients o usuaris, a través del dispositiu mòbil. D'aquesta manera, poden realitzar autovaloracions en situacions ecològiques i podrien ser monitoritzades a temps real".

De fet, aquest sistema es va originar i s'utilitza amb èxit per a la monitorització a temps real i el seguiment de la relació entre l'esforç físic i la seva recuperació, tant en esportistes com en població general. Per exemple, han utilitzat aquest sistema el Futbol Club Barcelona (seccions de Bàsquet i de Futbol femení) o al New York City FC, i equips nacionals com els de la Federació Espanyola de Bàsquet, la Federació Espanyola d'Hoquei Herba (masculina i femenina), o la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada".

Entre 350.000 i 500.000 persones afectades a Catalunya que creixerà per la Covid
    
A Catalunya es calcula que actualment hi ha entre 350.000 i 500.000 persones afectades per la síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica, i 2 de cada 3 persones afectades són dones. A escala mundial, s'estima una prevalença d'entre 17 i 25 milions de persones amb aquesta afectació. A més, es pronostica que, en 2030, aquestes xifres s'hagin duplicat a causa de la COVID-19 persistent, una afectació en la qual els pacients tenen símptomes similars: és el que es coneix com a síndrome de fatiga crònica postviral, el qual s'ha descrit prèviament en altres coronavirus (SARS-CoV-1 i MERS) per altres virus com l'Ébola, Epstein-Barr i Citomegalovirus.

La fatiga intensa és el principal símptoma de la SFC/EM, a més de problemes amb la memòria immediata i velocitat de processament de la informació i la concentració, intolerància a l'exercici físic / mental, dolor i marejos. Aquesta síndrome pot arribar a ser molt incapacitant, però, tot i així, actualment no es disposa de biomarcadors diagnòstics ni opcions terapèutiques específiques, per la qual cosa és important que els experts en la matèria treballin de forma coordinada per millorar l'atenció i el maneig d'aquests pacients.