Una comissió municipal investigarà les concessions a la Federació d'Handbol

El Ple Municipal aprovava ahir la creació d'una comissió per investigar, analitzar i aclarir l'actuació de la Federació Catalana d'Handbol i l'Ajuntament en les concessions del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera, l'Altis i les piscines de Montflorit i Turonet durant la gestió federativa. Aquest va ser un dels punts destacats d'un debat en què també s'aprovava requerir amb urgència la Federació perquè dipositi la garantia de 189.769 euros, aval caducat al 2004 i que és la fiança per garantir la prestació del servei en aquest equipament esportiu.

El PEM Guiera era, juntament amb la biblioteca i l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, el tema protagonista del Ple Municipal de juny celebrat anit. En l'apartat de mocions, el PP presentava la proposta de creació d'aquesta Comissió Informativa Especial, proposta que es va negociar amb el govern municipal amb un nou plantejament que plantejava que la comissió es centrés en la gestió del PEM Guiera, que és l'equipament que actualment gestiona la Federació Catalana d'Handbol, i arran de la presentació de sol.licitud de creditors per part de l'entitat esportiva. Finalment, el PP va mantenir la moció inicial que ampliava la comissió a la gestió que va tenir la federació en el passat a les piscines de Montlforit i Turonet i l'Altis.

Això provocava la indignació del govern municipal. Santiago Cayuela, regidor de Contractacions i portaveu d'ICV/EuiA, afirmava que el PP es desdeia de l'acord perquè prioritzava guanyar la votació al contingut real de la comissió. Manuel Buenaño, portaveu del PP, negava cap tacticisme polític i preguntava quina preocupació hi ha en què s'estudiï la gestió de l'Altis.

Els grups de govern van votar en contra de la comissió, que es va aprovar amb els vots de l'oposició, per considerar millor opció la seva proposta de comissió.

El debat, però, ja s'havia iniciat amb el requeriment a la Federació Catalana d'Handbol de la constitució d'una fiança definitiva per garantir la prestació del servei en aquest equipament esportiu. Segons el contracte administratiu firmat al 2001 aquesta garantia és de 189.769 euros, un aval que no està dipositat des de 2004.

L'acord aprovat pel Ple Municipal indica que si la federació no compleix amb aquest requeriment en un termini de 15 dies es procedirà automàticament a la resolució del contracte. De fet, això és en el que insistia el regidor d'ERC Daniel Mallèn: la revocació del contracte i el reconeixement que la Federació no té capacitat per gestionar el PEM Guiera. Des de CompromísxC, Carles Escolà afirma que la falta d'aquesta fiança és "prova del desgavell" de la concessió i reclamava responsabilitats polítiques a Santiago Cayuela ja que al 2004 era el regidor d'Esports i de Contractacions.

Diferent era la postura de CiU. Alfons Escoda insistia en els beneficis que ha comportat l'acord amb la federació, que va invertir prop de 7 milions d'euros per construir un equipament de qualitat que costa molt menys de mantenir anualment que els 800.000 euros de pressupost del complexe de Can Xarau. A més, Escoda demanava que es donessin facilitats a la federació per afrontar el dipòsit de la fiança ja que té la voluntat de fer-ho, però es troba en concurs de creditors.

Des del quart grup de l'oposició, el PP, Enrique Oliveras anava al futur ja que considera que la situació de la concessió serà una rèmora important per a l'Ajuntament ja que hi ha un milió d'euros de deute i unes pèrdues previstes per aquest any de 149.000 euros.

Santiago Cayuela admetia que s'han produït errors, però insistia en que s'ha fet un seguiment constant de la concessió del PEM Guiera. Cayuela manifestava l'objectiu de tenir una transparència absoluta, però destaca que s'han d'analitzar les dades sense apriorismes crítics.

Un nou pas del projecte de la Biblioteca

També sobre equipaments municipals, en aquest cas el projecte de Biblioteca Central, el Ple aprovava el canvi d'usos de l'edifici Altis, que ara combinarà els esportius i els culturals i la desestimació de les al.legacions presentades pel PP, ERC i CompromísxC, centrades especialment en el risc d'inundabilitat de l'edifici i el cost, que consideren massa elevat, de les obres de rehabilitació.

La regidora d'Urbanisme, Eulàlia Mimó, argumentava la desestimació en els informes del Consell General de l'Esport i, sobretot, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Segons aquest informe, l'edifici està fóra del que es considera zona fluvial i només caldria autorització expressa de l'ACA en el cas d'una actuació amb canvis estructurals o a l'exterior, cosa no prevista.

L'únic grup de l'oposició consistorial favorable al projecte és el de CiU. El seu portaveu, Alfons Escoda, destaca que la Biblioteca Central acabarà amb el fracàs que ha suposat l'edifici Altis al llarg dels anys i els retards del projecte Urban. Escoda nega que el projecte tingui repercussió electoralista, com asseguren altres grups de l'oposició, però si que remarca que serà un equipament cultural de qualitat que serà motiu d'orgull per a Cerdanyola:

La resta de l'oposició manté les crítiques al projecte, tot i considerar que la Biblioteca és un equipament que necessita la ciutat. De fet, tant PP, com Compromís i ERC van recordar l'informe de l'ACA de 2008 que parla del risc d'inundabilitat de l'edifici en avingudes cada 10 anys i que es plantejava com solució el seu enderroc. Manuel Buenaño, portaveu popular, proposava fer la Biblioteca al camp de futbol de Santa Anna i amb obra nova.

Un altre tema de caràcter urbanístic aprovat al Ple va ser la delegació en l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de les competències d'aprovació inicial i definitiva del projecte d'urbanització de Redosa-Vallençana, a la que també donava suport el govern amb CiU i votava en contra la resta de l'oposició. Es tracta de la franja de terrenys a cavall de tres municipis –Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac- on es preveia la construcció de l'hospital Ernest Lluch, actualment aturada.

Compromís considera que es tracta d'una operació especulativa amb 525 habitatges i un hotel, però que l'hospital no es farà si no hi ha pressió ciutadana i institucional. Carles Escolà indica que es vol amagar la tramitació d'aquest projecte urbanístic perquè al no fer-se l'hospital suposa desgast pels grups de govern, mentre ERC reclamava també que la planificació es trameti a l'Ajuntament i no a l'àrea metropolitana.

La regidora d'Urbanisme explicava que el fet que el projecte afecti a tres municipis fa que sigui millor que l'AMB sigui administració actuant i destacava que si es vol tenir l'hospital cal abans fer la gestió urbanística:

Cap el nou Conveni Ajuntament-EMD

L'EMD de Bellaterra tornava novament a ser protagonista del Ple i novament per les discrepàncies entre el seu govern i el de l'Ajuntament de Cerdanyola.

El Ple va aprovar la interposició d'un recurs contenciós-administratiu contra l'acord del Ple bellaterrenc d'assumpció de competències d'inspeccció en matèria urbanística i d'activitats. A més, també la ratificació del requeriment d'anul.lació del projecte de millora de mobilitat al centre de Bellaterra, planificació que afecta a l'accés a l'escola Ramon Fuster, i la interposició d'un recurs contenciós-administratiu contra la desestimació de determinats preceptes de l'ordenança reguladora del servei de zona verda a Bellaterra.

Però sobretot, es va debatre l'actualització i interpretació de les bases reguladores de la prestació de serveis de l'EMD, proposta del govern amb l'única oposició de CiU i la regidora no adscrita, que va suposar un nou debat sobre la necessitat d'un nou Conveni regulador.

El president de l'EMD, Ramon Andreu, accepta que es redueixi el pressupost de l'Entitat perquè la situació de crisi ha fet també retallar el pressupost municipal, però no el que considera reducció de competències ni que l'Ajuntament tingui dret a actuar en el pressupost que decideixi la Junta de l'EMD.

Per part del govern municipal, Víctor Francos, destacava que l'aprovat ahir és el primer recurs contenciós-administratiu que interposa el Consistori, mentre l'EMD ja ha interposat 5. Francos insisteix que l'obligació del govern és exercir les seves competències i recollia la proposta del president que la Generalitat actuï com a mediador en la negociació del nou Conveni regulador amb el compromís que avui s'enviarà una carta al departament de Governació perquè sigui així.

També des del govern, Santiago Cayuela insistia que el govern de l'EMD està posant en perill la continuïtat d'aquest organisme amb la seva actitud i recordava que igual que Generalitat i Ajuntament tenen competències diferents, també les tenen Ajuntament i EMD.

CiU insistia en què l'EMD té dret a exercir les competències de mobilitat i inspecció urbanística i considera que si bé cal un nou Conveni regulador, el canvi de bases aprovat ahir suposa que l'Ajuntament canvia unilateralment l'acord amb les tres entitats veïnals de Bellaterra previ a la constitució de l'EMD.

Tota l'oposició reclama el nou Conveni. La portaveu d'ERC, Helena Solà, insistia en què és la solució per acabar amb els problemes continus d'interpretació.

Mocions

En el temps de les mocions, per unanimitat s'aprovaven la de la Junta de Portaveus per mantenir la designació de zona sensible a la totalitat de la conca del Besòs; i la de Compromís sobre les retallades en menjador i transport escolar.

El debat arribava novament amb l'abocador. Els grups de PP, Compromís i ERC demanaven la interposició d'un recurs d'alçada contra la resposta de l'Agència de Residus de Catalunya al requeriment municipal a declarar sòl contaminat els terrenys de Can Planas. Govern i CiU votaven en contra. Laura Rodríguez, regidora de Medi Ambient, explicava que les argumentacions de l'Agència de Residus són convincents ja que els terrenys estan contaminats, com els de tots els abocadors, però la llei per declarar sòl contaminat es refereix a un terreny on no hi hagi aquesta activitat, sinó no podria haver cap abocador:

PP, Compromís i ERC, grups que pertanyen a la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, insistien en la necessitat de reclamar la petició de declaració de sòl contaminat, tal i com es va aprovar l'any passat per unanimitat en Ple Municipal. Segons Sergio Rodríguez, de Compromís, la resolució de l'ARC tanca la via del diàleg, mentre Daniel Mallèn, d'ERC, insistia que al darrera del projecte del Centre Direccional hi ha interessos privats molt important perquè "sabien que es podria construir".

Pel que fa a altres mocions, s'aprovava la de CiU sobre les polítiques locals d'habitatge en règim de lloguer protegit; la de Compromís i ERC contra l'homofòbia i de commemoració institucional del dia de l'orgull gai i es va rebutjar la de Compromís sobre la impugnació de negocis jurídics d'entitats financeres en cas de desnonaments i la d'ERC reclamant actuacions urgents al carrer de Penedés perquè altres grups consideren que ja està en marxa el projecte de remodelació integral del barri de Cerdanyola 2000.