Una crida per l'autosuficiència energètica contra l'abús de les elèctriques

El consum d'energies renovables i la seva autoproducció per assolir l'autosuficiència energètica és la sortida que ens permetria fugir del sistema actual en què el dèficit tarifari amb les elèctriques puja a 26.000 milions. Aquesta és una de les conclusions de la segona sessió del cicle d'Alternativa a l'espoli de les elèctriques que organitza el grup Itaka, vinculat amb ICV, amb la participació del membre de la cooperativa Som Energia, Sebastià Ribes.

Els abusos comesos per les companyies elèctriques oligopòliques era el tema de la segona sessió del cicle, realitzat a l'Ateneu de Cultura. La tarifa elèctrica a Espanya és la tercera més alta d'Europa darrera les de dues illes –Xipre i Islandia- i als últims 5 anys ha pujat un 63%, mentre a la zona euro la mitjana és del 29%.

Aquest encariment de la factura ha provocat la pobresa energètica i un increment important del tall de subministrament elèctric a famílies. Sebastià Ribes xifra aquest tall de llum al 2013 en 913.000 persones.

Malgrat això, Espanya té un més que important dèficit tarifari: les últimes dades el xifren en 26.000 milions d'euros. Aquest dèficit es forma perquè els costos de les activitats regulades són superiors al que cada exercici es cobra a través dels peatges d'accés que aprova el Govern.

La llei del sector elèctric de 1997 que va aprovar el govern d'Aznar va iniciar el procés de liberalització del sector , però mentre els preus de la generació de l'electricitat eren lliures, la venda d'aquesta energia als ciutadans seguia regulada. Ribes indica que es van fixar unes tarifes que no tenien en compte tots els costos, i això va provocar l'inici del dèficit tarifari que no ha parat de créixer.

Sebastià Ribes desgranava els conceptes pels quals paguem en una factura de la llum. Només el 24% corresponen a costos propis del sistema elèctric –el 29% de producció i el 15% de transport i distribució-, la resta –un 56%- són costos per decisió política. Ribes explica que aquest cost es distribueix en un 21% pel pagament de l'IVA, un altre 21% per les primes a renovables –ara aturats- o la cogeneració, però també al tractament de residus –per exemple dels porins dels porcs-, i un 14% per altres subvencions, entre les que hi ha l'ús de carbó espanyol, de transició a la competència –per exemple per pagar amortitzacions de centrals elèctriques que porten dècades en funcionament i estan més que amortitzades-, de l'increment per ser extrapeninsular o la moratòria d'energia nuclear –on també es comprometen grans ajudes estatals a centrals que ja estan amortitzades-.

Tirania elèctrica

Tot i això, Ribes denuncia que les elèctriques espanyoles han guanyat, de mitjana, un 7'6% més aquest últim any, mentre l'augment a la facturació mitjana europea de les elèctriques és del 3'1%. Això passa, indica Ribes, perquè "el sistema polític ho permet".

Ribes remarca que les grans companyies elèctriques espanyoles pertanyen als diversos grans bancs. Així, afirma, no es tracta de societats de servei al ciutadà, sinó "de societats d'inversió que cotitzen a l'IBEX 35". El membre de Som energia considera que hi ha "una tirania elèctrica que provoca tarifes desmesurades, pobresa energètica i el dèficit tarifari".

Davant d'això, Ribes defensa que la resposta de la societat civil ha d'anar cap a l'autoproducció d'energies renovables, per exemple amb la instal.lació de plaques solars fotovoltàiques. Ribes destaca que, malgrat uns legisladors que volen aturar aquesta autoproducció, la millora tecnològica permet arribar a l'autosuficiència.

Ribes explica que cooperatives com Som energia permeten aquesta aposta per les energies renovables donant suport a entitats sense ànim de lucre i no a fons d'inversió i apostant per un sistema sostenible i no especulatiu.

La tercera sessió, que tancarà el cicle, abordarà la millor manera d'interpretar un rebut de la llum i es celebrarà el dia 4 de juny a l'Ateneu de Cultura.