Una enquesta de CCOO i la UAB mostra la inseguretat dels treballadors davant la Covid-19

Segons l'estudi, un 75% de la població assalariada està preocupada per la dificultat de trobar feina si perd l'actual; els baixos salaris faciliten que més persones vagin a treballar amb símptomes; es duplica el percentatge de persones que treballen en condicions d'"alta tensió" i es duplica el nombre de persones que va consumir tranquil·litzants durant la pandèmia.

Dos equips d'investigadors, el grup POWAH integrat per investigadors de les Facultats de Medicina i de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Sindical de Treball Ambient i Salut (ISTAS-CCOO), van decidir posar en marxa l'enquesta COTS, "Condicions de treball, inseguretat i salut en el context de la Covid-19", amb l'objectiu de conèixer l'impacte de la pandèmia entre les persones assalariades o autònomes que a data 14 de març de 2020 tenien una feina, incloent aquelles afectades per un ERTO o acomiadaments.

Els resultats apunten que el 69,7% dels i les treballadores estan preocupades per la disminució dels seus salaris i tres de cada quatre (75,6%) manifesten la seva preocupació per la dificultat de trobar una nova feina en cas de quedar a l'atur.

Un 5,7% dels i les participants han perdut la feina des del començament de la pandèmia, i aproximadament un de cada quatre participants en l'enquesta COTS (26,2%) es va veure afectat per un ERTO durant l'estat d'alarma.

Albert Navarro, coordinador de el grup POWAH i professor de la Facultat de Medicina de la UAB, destaca que l’enquesta constata un augment molt gran en la inseguretat laboral amb una por creixent a perdre el treball i també la inseguretat sobre les condicions de treball, que, en tots els casos, són superiors en les persones que tenen salaris baixos.

13% ha anat a treballar amb símptomes de Covid-19

Navarro manifesta que “hi ha una nova inseguretat”, ja que dos de cada tres treballadors estan preocupats pel risc de contagi de Covid-19 amb un 13% dels enquestats -que arriben al 18% en el cas de salaris baixos- que diuen haver anat a treballar amb símptomes. “I això no passa només amb personal sanitari, sinó col·lectius de treballadores de la neteja o del comerç d’alimentació”, apunta Navarro.

L'estudi també mostra que els baixos salaris faciliten que més persones vagin a treballar amb símptomes. Segons les dades de l'enquesta COTS, el percentatge de persones que van anar a treballar amb símptomes com febre, tos, dificultat respiratòria o malestar general durant l'estat d'alarma decretat per la pandèmia de la COVID-19, és gairebé el doble entre els que afirmen que el seu salari els permet cobrir les necessitats de la llar només "algunes vegades" (18,2%), que entre els que poden fer-ho sempre o moltes vegades (10,5%).

70% denuncia falta d'elements de protecció

Una altra dada destacada és que més del 70% dels participants que manifesta haver anat a treballar a la seva empresa o organització, afirma haver treballat en algun moment sense les mesures de protecció adequades, essent aquest percentatge lleugerament superior entre els i les treballadores de sectors considerats essencials i que van realitzar tasques d'atenció al públic. Les ocupacions més afectades per aquesta problemàtica han estat les sociosanitàries, així com el personal de botigues d'alimentació i productes bàsics, mercats i supermercats.

A més, segons les dades de l'enquesta COTS, el percentatge de persones que ha treballat en situacions d'"alta tensió" durant la pandèmia s'ha duplicat en relació als valors de 2016. A la tercera Enquesta de Riscos Psicosocials d'ISTAS-CCOO, realitzada l'any 2016 es va estimar que un 22,3% de la població assalariada resident a Espanya estava en situació d'alta tensió, mentre que en els resultats de l'enquesta COTS aquest percentatge pràcticament es duplica aconseguint el 44,3%.

Tranquil·litzants duplicats

L’enquesta també mostra que durant la pandèmia es va duplicar el nombre de persones que va consumir tranquil·litzants. Un 21,5% dels participants en l'enquesta ha consumit tranquil·litzants, sedants o somnífers durant l'últim mes. D'aquests, més de la meitat (12%) són nous consumidors, mentre que entre els que ja consumien abans de l'inici de la pandèmia, una de cada tres va augmentar la dosi o va canviar a un fàrmac més fort.

Finalment, un 36,7% de la població assalariada espanyola considera que la seva salut ha empitjorat durant la pandèmia de la COVID-19. Un empitjorament més acusat entre dones que entre homes (41,6% enfront de 31,9%).

Dades demolidores que exigeixen lligar prevenció i salut pública

Unai Sordo, secretari general de CCOO, subratlla que les 20.000 persones que han respost l’enquesta fan que sigui una radiografia de l’impacte de la pandèmia en la classe treballadora” i les dades són dramàtiques ja que el 63% de les persones han vist alterades de forma important o radical la seva vida laboral perquè només el 37% han anat a treballar de forma regular durant el període de confinament.

Sordo subratlla que les dades sobre els treballadors que han anat a la feina amb símptomes compatibles amb la Covid-19 o les denúncies sobre falta d’elements de prevenció han d’obrir una gran reflexió com a país ja que són dades “demolidores” que demostren que “situacions com aquesta no es poden repetir” i cal extremar els protocols de prevenció dels treballadors. En aquest sentit, el secretari general de CC OO, insisteix que cal reforçar la cultura preventiva i “integrar els problemes de salut laboral a la casuística de la salut pública” perquè “poques vegades s’ha demostrat de forma tan dramàtica l’estret vincle entre les condicions laborals i la salut pública”.

Ara cal analitzar la reincorporació i la reconversió empresarial

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, destaca que ara caldrà analitzar també l’impacte en la reincorporació al treball després del confinament. Arboix indica que la responsabilitat és analitzar què ha passat aquests dies i quines novetats “han vingut per quedar-se i quines cal descartar en el medi ambient, la salut, la cura de les persones grans o la fam”, problemes socials que s’han d’abordar des del món científic, amb col·laboració de les ciències pures, les socials i les humanitats per trobar solucions globals. La rectora destaca el repte de fer formació dirigida a la reconversió i reestructuració de les empreses.

La rectora de la UAB, Margarita Arboix, destaca que “som una universitat que creu en la justícia social i la UAB sempre estarà present en el treball per evitar la injustícia, més en aquest temps de pandèmia.

Roda de premsa telemàtica per presentar l'estudi