Una exposició a l'Ateneu homenatja les pioneres del municipalisme feminista de 1934 a 1939
10 de setembre de 2021 a les 8:10La mostra, organitzada per Ateneu Republicà, la secció cultural d’ERC a Cerdanyola, es va obrir ahir a l’Ateneu i es pot visitar fins al 28 de setembre. Una de les 16 dones que formen part de l'exposició és Magdalena Llonch qui va ser la primera regidora de Cerdanyola entre juny i octubre de 1939.
Reconèixer la importància de la figura de les dones que van accedir per primer cop a la política en un règim democràtic, és l’objectiu de l’exposició “Pioneres del municipalisme feminista 1934-1939”, organitzada per Ateneu Republicà, la secció cultural d’ERC a Cerdanyola, que es va obrir ahir a l’Ateneu i es pot visitar fins al 28 de setembre.
La mostra consta de vuit plafons que recullen la biografia de 16 dones que van sortir escollides regidores dels seus respectius municipis a les primeres eleccions on les dones podien votar, el 14 de gener de 1934.
Entre les biografies destaca la cerdanyolenca Magdalena Llonch qui va ser la primera regidora de la nostra ciutat entre el juny i l’octubre de 1936.
L’historiador i autor de la biografia de Llonch, Pau Vinyes, indica que aquesta mostra, produïda per la Fundació Josep Irla, no s’hauria d’haver fet al segle XXI sinó molt abans, per destacar que figures polítiques com els presidents Macià o Companys no haurien passat a la història sense altres persones que van treballar des de l’associacionisme i els ateneus republicans per una societat més justa i igualitària.
Magdalena Llonch va néixer a Sabadell l’any 1875. Era filla d’una família de petis industrials tèxtils. Es va casar amb l’enginyer Ramon Casulleras i es va instal·lar a Barcelona on va muntar un taller de modista.
A causa de problemes de salut (patia asma), la família es va traslladar a viure a Ripollet primer i, posteriorment, va arribar a Cerdanyola on Magdalena s’implica en l’Ateneu Popular organitzant un curs de modistes per a noies obreres a la cooperativa La Constància, seu actual de l'autoservei Padró-Solanet. Llonch i també va participar en nombroses activitats culturals a la ciutat.
A les eleccions municipals de 1934 va forma part de la llista de coalició del Centre Republicà Federal (ERC) i la Unió de Rabassaires com a suplent, tot i que després va acabar esdevenint regidora a conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil entre juny i l’octubre de 1936.
Pau Vinyes explica que no se sap perquè va abandonar la política, però pensa que la decisió podia estar relacionada amb la malaltia que patia.
Amb la derrota republicana Magdalena Llonch es va quedar a Catalunya. Va ser detinguda, jutjada i condemnada a 12 anys de presó, complint-ne només 8 mesos a la presó de Les Corts on també va muntar un taller de costura per a les preses. Va morir a Cerdanyola al 1948. Una placa amb el seu nom la recorda al parc infantil que hi ha situat al costat del CAP Serraperera.
Les que van posar la llavor
Vinyes reivindica la recuperació de les figures de les primeres dones regidores que són “les que van posar la llavor” a les que havien de venir després i remarca que haurien d’haver estat els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura els que haurien d’haver fet un reconeixement a aquestes pioneres i dignificar una generació que “va intentar modernitzar la societat perquè fos més justa i igualitària”.
Lexposició repassa també altres figures entre les que destaca Natividad Yarza, nascuda a Valladolid i que va ser la primera alcaldessa de Catalunya al municipi de Bellprat. Des d'ERC subratllen que la mostra provoca commoció al "conèixer les histories de compromís social i polític d’unes dones que lluitaven enmig de tot tipus de turbulències i dificultats, més encara si hi afegim les discriminacions amb motiu de gènere".
L’Ateneu Republicà és la secció cultural d’ERC Cerdanyola i té per finalitat la programació i difusió d’activitats culturals i socials més enllà de la política local d’actualitat.
.................................................................................................
Declaracions de Pau Vinyes
