Una família de Cerdanyola denuncia mala praxis de la Residència L'Olivera en el comiat d'un familiar

Des de la residència, el seu director explica que han actuat segons el protocol establert i que el que es vol aconseguir esbombant aquest assumpte és destruir la imatge de la residència, ja que, segons manifesta, “s’han desproporcionat molt els fets”.

Una família de Cerdanyola vol denunciar la Residència Geriàtrica L’Olivera pel que consideren mal tracte rebut en el moment d'acomiadar la seva mare abans de morir. 

Segons ha explicat a Cerdanyola Ràdio una de les denunciants, la seva filla Maribel Piña, els fets van passar el 8 d'abril, quan el personal de pal·liatius del centre del carrer Sebastià Garriga, 17, va comunicar a la família que I. Lopera, de 83 anys, es trobava en els seus últims moments de vida i havien de començar la sedació. Aleshores van preguntar si podien acompanyar-la en aquest procés tan íntim i delicat i que, si no podia ser, la portarien a casa o a un hospital. Els van dir que no hi havia cap problema perquè poguessin estar amb ella.

No obstant això, cap  a les 21 h del mateix dia, els van dir que havien d'acomodar una altra resident a la mateixa habitació. Maribel es va queixar, ja que aquestes no eren les condicions que havien acordat, i, segons assegura, la resposta va ser que no passava res, ja que posarien una cortina i que l’altra senyora  tenia demència i “no s’assabentaria de res”.

Maribel Piña va demanar parlar amb el director del centre, J. Vasallo, qui, segons explica, li va contestar de males maneres “dient que això no podia ser, que qui ens havíem pensat nosaltres que érem i que no podíem canviar les normes com ens vingués de gust. Que allò és casa seva i allà es fa el que ell vol". La discussió va tenir lloc davant de la senyora Lopera, que ja estava sedada, i amb l’altra dona resident, esperant al passadís en una cadira de rodes fins a prop de les 23 h.

Va ser aleshores quan el director del centre va trucar la policia local i els agents van intentar fer de mediadors davant la discussió. Finalment, es va traslladar la senyora a compartir habitació amb dues residents més, que l'endemà es van queixar per falta d’espai i, per això, la van acabar portant la segona nit a un traster on guardaven material. 

El dia 9 d’abril I. Lopera els va deixar i la seva filla declara que la família es va sentir dessolada per haver hagut de passar el procés en aquesta situació indignant i amb un tracte intimidatori.

La denunciant ha explicat que la seva mare portava un any i mig a la residència i tot havia anat bé fins aquell moment, però que amb la nova direcció les coses han canviat. Segons remarca, el nou director ha ocupat l’antiga sala d’acompanyament a la mort amb més llits per poder treure més profit econòmic indicant que "la part humana ha desaparegut en aquesta residència".

Maribel i els seus germans es van decidir a fer una denúncia contra el centre i, com a pas previ, han de posar una reclamació a la mateixa residència. Paral·lelament han fet la denúncia a Inspecció del departament de Drets Socials de la Generalitat per conèixer si el protocol que es va donar durant el traspàs de la seva mare va ser correcte o no. Segons afirma el que volen és que cap persona més hagi de viure una situació així.

La versió de L'Olivera

El director de L’Olivera, J. Vasallo, ha assegurat a aquest mitjà que no tenen res a amagar, que han actuat segons el protocol establert i que el que es vol aconseguir esbombant aquest assumpte és destruir la imatge de la residència, ja que, segons manifesta, “s’han desproporcionat molt els fets”. 

Tot i assegurar que entén el punt de vista de la família, J. Vasallo explica que les habitacions de la residència són totes dobles i que era la família la que no permetia l’entrada de l’altra companya a l’habitació.

El director també ha desmentit que traslladessin a la companya d’habitació a un traster, sinó que es va habilitar com a habitació un espai que havia estat sala de rehabilitació. En tot cas, assegura, la residència no té obligació de tenir sala de vetlla.