Una investigació de la UAB constata que els mitjans de comunicació han embellit la imatge del coronavirus
14 de setembre de 2021 a les 10:38Un estudi de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realitzat durant el confinament amb motiu del Covid-19, apunta que l'ús d'il·lustracions a color i en 3D en els mitjans han afavorit la percepció del virus com a bell, poc realista i poc contagiós. Per contra, les imatges en blanc i negre del coronavirus SARS-CoV-2 provoquen que aquest sigui percebut com més contagiós.
La pandèmia de Covid-19 ha provocat un increment d'informació científica en els mitjans de comunicació, en molts casos acompanyada d'imatges que representaven el coronavirus SARS-CoV-2. En el treball es discuteix sobre el paper dels mitjans de comunicació en distribuir imatges que embelleixen el coronavirus per informar de la pandèmia.
Els investigadors de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la UAB, han dut a terme un estudi, publicat a PLoS ONE, en el qual presenten diferents imatges del SARS-CoV-2 i pregunten sobre paràmetres com la bellesa, la naturalesa científica, el realisme, la percepció de contagi, de por, així com la naturalesa didàctica. El treball aborda si característiques formals com el color vs. blanc i negre, el 2D vs. el 3D i la fotografia vs. la il·lustració afecten la percepció del coronavirus.
L'estudi conclou que la bellesa de les imatges del coronavirus es troba amb més probabilitat en il·lustracions a color en 3D. Sent aquest precisament el tipus d'imatges que més s'ha distribuït per a informar sobre el SARS-CoV-2, tot i que les imatges reals del coronavirus són fotografies en blanc i negre i en dues dimensions.
Els investigadors també han trobat una correlació negativa entre la bellesa detectada i el nivell didàctic de les imatges del coronavirus. Així, indiquen fonts de la UAB, com més bells eren percebuts els coronavirus, aquests eren entesos com menys didàctics pels espectadors.
El doctor Miguel Ángel Martín-Pascual, de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de UAB, autor d'aquesta recerca, considera que “els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat de proveir una correcta informació a la seva audiència, inclosa la informació visual”. Martín-Pascual considera que cal valorar si presentar il·lustracions belles del coronavirus “que no es corresponen amb les fotografies reals del mateix és una pràctica que, lluny de servir com a informació didàctica per a l'audiència, pogués ser entesa com una manera de presentar fake news visuals”.Així, per a l’investigador, presentar imatges que “embelleixen l'entès, segons paraules del director de l'OMS, com l'enemic públic número 1, ens hauria de fer reflexionar”.
La doctora Celia Andreu-Sánchez, també investigadora d'aquest estudi, des del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que “els nostres resultats ens fan pensar que és possible que la percepció provocada per les representacions visuals del SARS-CoV-2 hagin pogut impactar en el comportament dels ciutadans, així com en els seus estats emocionals”. Per això, continua Andreu-Sánchez “suggerim que els comunicadors científics parin esment a aquest estudi per comunicar ciència en futurs contextos de salut pública, en els quals el comportament de la població és essencial”.
Aquest treball s'ha desenvolupat fruit d'una col·laboració entre l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i el grup de recerca Neuro-Com Research Group de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La recerca ha estat desenvolupada per Celia Andreu-Sánchez, del grup Neuro-Com del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, de la Universitat Autònoma de Barcelona i Miguel Ángel Martín-Pascual, de l'Institut de Ràdio Televisió Espanyola i del grup Neuro-Com de la UAB.
....................................................