Una investigació de la UAB defensa que el bilingüisme protegeix contra l'Alzheimer

Parlar dues o més llengües seria un probable factor de protecció davant la malaltia d’Alzheimer i podria contribuir a endarrerir un mínim de 4,5 anys l'aparició dels seus símptomes, segons una revisió d'estudis publicada a la Revista de Neurología i realitzada per un equip de recerca de la UAB, l'Hospital del Mar i l'Hospital Quirón Salud de Sabadell.

Parlar dues o més llengües seria un probable factor de protecció davant la malaltia d’Alzheimer, per prevenir o alentir la seva aparició. Així ho destaca el treball que acaba de publicar la Revista de Neurología, liderat pel Dr. Josep Deví, de l’EAIA de Trastorns cognitius i del CAS de Santa Coloma de Gramenet (CAEMIL) de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) de l’Hospital del Mar, i professor associat del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi han participat Noemí Català, psicòloga del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i Susanna Jofre, infermera del Servei d’Urgències de l’Hospital Quirón Salud de Sabadell.

El treball ha consistit en una revisió sistemàtica dels estudis metodològicament més rigorosos publicats fins ara sobre aquesta qüestió a escala internacional. Se’n van seleccionar deu, dels quals, set destacaven una relació directa entre el bilingüisme o el multilingüisme i el retard en l’aparició dels símptomes clínics de l’Alzheimer o l’alentiment de la seva posterior progressió. Altres dos trobaven una relació parcial, només en casos amb nivells baixos d’educació o quan es parlaven més de dues llengües. Només en un estudi no es mostrava cap relació significativa entre parlar diversos idiomes i el retard en l’aparició de la malaltia.

De 4 a 7 anys de retard en el diagnòstic o l’aparició de símptomes

El Dr. Deví conclou que “en general, es va trobar un retard en el diagnòstic o en l’aparició de la simptomatologia de la malaltia d’Alzheimer d’entre 4,5 i 7 anys”. Això és causat perquè el fet de parlar dues o més llengües incrementa la reserva cognitiva de l’individu, és a dir, la seva capacitat de resistir el deteriorament cerebral sense presentar símptomes o presentant-ne menys dels que serien esperables en funció de la neuropatologia present en aquell moment. A la vegada, “hi ha determinades estructures cerebrals”, explica Deví, “que, quan es veuen afectades per la malaltia, les seves funcions són assumides per altres àrees del cervell, encara que aquesta no sigui la seva funció principal”. 

Alguns dels estudis analitzats utilitzaven tècniques de neuroimatge per analitzar el cervell dels pacients. Unes proves que permetien comprovar com les persones que parlaven dues o més llengües incrementaven la seva reserva cognitiva, millorant en tasques de control executiu, així com millorant la seva memòria de treball o en tasques d’intercanvi. De fet, a les proves es va poder comprovar com aquestes persones presentaven un deteriorament neuropatològic més acusat a diverses regions cerebrals i, tot i això, obtenien millors resultats que els pacients monolingües durant la realització de diverses proves. Això porta els autors a apuntar a l’existència d’estratègies o xarxes compensatòries que els permetien obtenir un millor rendiment tot i la neuropatologia present.

El responsable de la investigació manifesta que, pel que fa a l’àmbit anatòmic cerebral, el llenguatge s’ubica a l’hemisferi esquerre, però que “tot i això, el fet d’utilitzar dos llenguatges de forma quotidiana implica una reorganització de l’estructura i de la funcionalitat cerebral”. Per exemple, en diversos “estudis de neuroimatge s’ha observat que, durant les tasques de supressió d’interferències, en les persones bilingües, estaven actives diferents regions i connexions fronto-temporals i subcorticals que, en canvi, en les persones monolingües no es trobaven actives”. A més a més, Deví afegeix que altres estudis recents han demostrat que les persones categoritzades com a bilingües obtenen millors resultats en tasques que mesuren les funcions executives, “resultats que es poden deure al fet que la utilització constant dels dos idiomes millora aspectes d’atenció i de control cognitiu”. Segons el Dr. Deví, això permet a una persona bilingüe o multilingüe incrementar la seva reserva cognitiva i la seva capacitat de resiliència i d’adaptació davant les manifestacions de l’Alzheimer. Per tant, conclou, “parlar més d’una llengua és, amb molta probabilitat, un factor de protecció, com ho és mantenir uns hàbits de vida saludables”.