Una mostra a l'Ateneu explica la vigència de la racional i igualitària Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

El vestíbul de l’Ateneu acull l’exposició “La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia” que mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’ abast de l’Escola Moderna, el model pedagògic de la qual va significar una autèntica revolució en un context social convuls i amb un sistema educatiu precari.

L’Escola Moderna que plantejava Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) es basava en els principis d’un ensenyament racional, científic i humanitari, amb caràcter universal i laic, que tenia com a objectius construir una ciutat de persones lliures, impulsar la igualtat d’homes i dones, defugir els prejudicis i evitar l’existència d’opressors i oprimits.

Ferrer i Guàrdia és l'introductor de l'Escola Nova a Catalunya, situant-se a l’avantguarda dels moviments de renovació pedagògica que, des de la Fundació Ferrer i Guàrdia, destaquen que van seguir pedagogs com Pau Vila i Dinarès (1881 - 1980), Rosa Sensat (1873-1961), Joan Bardina (1877-1950), Alexandre Galí (1886-1969) i Anna Rubiés (1881-1963), entre d’altres.

Ferrer i Guàrdia va tenir una carrera professional curta com a pedagog i docent, però el seu model pedagògic, compromès amb un ideal d'emancipació dels éssers humans, es va difondre per tota la península, arribant a diversos països d’arreu del món: Portugal, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Ucraïna, els Estats Units, Mèxic, l’Uruguai, l’Argentina i el Brasil.

El projecte educatiu innovador de Ferrer i Guàrdia, junt amb el seu perfil ideològic anarquista, republicà, maçó i lliurepensador, li van costar la vida, essent executat al Castell de Montjuïc a principis del segle XX, després de ser acusat d'instigar els fets de la Setmana Tràgica en un judici sense garanties a càrrec d'un tribunal militar. La seva injusta execució va provocar actes de protesta cívica, a tota Europa.