Una nissaga familiar enamorada del piano amb un secret ocult a la Barcelona d'inicis del segle XX

L'amor per la música i especialment pel piano, els secrets ocults de dues famílies, un assassinat comès fa dècades i la història convulsa i apassionant de la magnètica Barcelona durant el segle XX es combinen a La solitud del pianista, l'última novel·la de la cerdanyolenca Maria Victòria Lovaina, que ja es troba a les llibreries de la ciutat.

dels inicis Les llibreries de la ciutat ja tenen als seus prestatges La solitud del pianista, una novel·la que ressegueix la història de Mikhaïl Carreras Pascal, pianista com el seu avi Vador, i del bessavi Sindo, assassinat en el que és un secret a la família des de fa 60 anys, sis dècades en què les famílies Carreras i Pascal i la ciutat han viscut una història apassionant.

Lovaïna explica que La solitud del pianista és la història d'una nissaga de dues famílies unides per l'amor, especialment per l'amor al piano, per l'amistat i marcades per la mort de Sindo i una fugida a Suïssa durant la I Guerra Mundial. L'autora destaca que el detonant de la història és la preparació d'un concert per part del net Mikhäil, 15 dies en què coneixerà un secret silenciat durant 60 anys en relació a la mort del bessavi Sindo i explica que es tracta d'una família on la música és un eix essencial ja que tothom té relació amb el piano -n'hi ha constructors, afinadors, pianistes de cafè o concertistes de piano...-.

Dues famílies, un instrument, una ciutat

La construcció dels personatges en una novel·la coral és un dels reptes literaris d'una novel·la que té també a l'escenari com un dels protagonistes. Lovaina ja havia ambientat la novel·la anterior, L'esquerda de l'àngel, en el Raval barceloní de principis de segle XX, una època convulsa i magnètica que li resulta especialment atractiva, i ara torna a aquesta Ciutat dels prodigis de fa 100 anys en una època en què Barcelona estava marcada per les lluites sindicalistes, les manifestacions o les bombes però també pels ateneus culturals amb una activitat molt rica i atractiva. La història de les famílies Carreras i Pascal i la de Barcelona aniran en paral·lel al llarg de la narració que es mou en el temps convuls dels inicis de segle XX fins arribar al final de la centúria. 

La solitud del pianista és el resultat de tres anys de treball en què l'autora reconeix haver gaudit molt, però que l'ha portat a un gran esforç de documentació del que després apareix a la novel·la una mínima part, la punta de l'iceberg. Una novel·la que compta amb una confiança important del segell que l'ha publicat, Roca Editorial, ja que al mateix temps que l'original en català apareix també la traducció al castellà -a les llibreries de Cerdanyola també és disponible La soledad del pianista-. 

Novel·la i narració breu s'alternen en Lovaina

Victòria Lovaina publica amb La solitud del pianista la que ja és la seva sisena novel·la i la que arriba després de L'esquerda del àngel, publicada al 2018. Abans de la novel·la, gènere amb el que va debutar amb Amb ulls de nina al 2008, l'escriptora de Cerdanyola havia destacat ja com a narradora amb publicacions de contes i narracions curtes com Ernesta, Hivern a Roma o L'home que camina o amb Cara de Peix, relat breu que guanya el premi Tinet, un dels diversos que ha aconseguit Lovaina, al 2018.

L'escriptora cerdanyolenca explica que li agrada anar combinant novel·la i relat curt, però confessa que "per a mí és més difícil la narració breu perquè t'obliga a una síntesi i a trobar la paraula exacta". Per a l'autora, quan escrius una novel·la ets més lliure i ho pots abocar tot, però en canvi un relat curt és més complex perquè és com "un glopet que ha de tenir gust a tot". 

Ja hi ha data de presentació

La presentació de La solitud del pianista a la nostra ciutat serà el 16 de març a la sala d'acte del Museu d'Art de Cerdanyola, on hi haurà un piano, presència significativa per a la novel·la.