Una recerca de la UAB alerta que la nostra civilització podria col·lapsar pel canvi climàtic

Un article de Sandra Nogué, directora d’investigació del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, i Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC, publicat a la National Science Review alerta que cal reconèixer la possibilitat que els ecosistemes i les societats es col·lapsin a causa del canvi climàtic, com ja ha succeït en altres ocasions.

Segons els dos autors, ambdós investigadors al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 2 °C, com s'estableix a l'Acord de París ha dirigit els estudis sobre el canvi climàtic cap a enfocaments massa conservadors per evitar l'alarmisme i una avaluació més complexa i, per tant, més difícil. No obstant això, apunten des de la UAB, un canvi climàtic cada vegada més intens, l'existència de processos de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic, juntament amb la inseguretat alimentària, els disturbis civils i les migracions, estan portant la comunitat científica a “considerar un potencial final catastròfic” com el que ja van viure les civilitzacions del passat. 

Els autors informen que la comunitat científica està canviant l'enfocament cap a avaluacions més complexes del canvi climàtic, amb estudis que consideren els efectes catastròfics provocats pels efectes dominó o en cascada de diversos esdeveniments consecutius: incendis, sequeres, inundacions i onades de calor per una banda, i guerres, migracions i un món més desigual per l’altra.

Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, manifesta que és “urgent incloure els bucles de retroalimentació en els models climàtics i considerar els possibles punts d'inflexió que podrien resultar en més concentracions de gasos d'efecte hivernacle”. 

Segons el text, els models actuals sovint obvien que en un moment determinat es podria reduir de forma dràstica la capacitat de la natura de capturar carboni (si empitjora la salut de la natura), o augmentar molt la superfície cremada, les sequeres o el desglaç del permafrost, tots processos que podrien alliberar immenses quantitats de metà i CO₂. Aquests bucles de retroalimentació poden desencadenar canvis bruscs i irreversibles en punts de temperatura específics.

Peñuelas afegeix que la interacció del canvi climàtic amb altres “factors d'estrès antropogènics, com canvis en l'ús de la terra, pèrdua de biodiversitat, contaminació i esgotament de recursos, complica encara més la situació, la qual cosa podria portar el planeta cap a una barreja catastròfica de crisis”. 

Estudiar d’on venim per saber cap a on anem 

L'article dels investigadors de la UAB posa èmfasi a estudiar els col·lapses històrics i les transformacions de les societats humanes provocats per canvis climàtics anteriors. Aquestes crisis ens donen informació molt valuosa sobre escenaris desfavorables que podríem viure i sobre possibles solucions.

Així, Sandrà Nogué apunta que el col·lapse de la civilització maia a Amèrica Central, l'Imperi Romà, la cultura nòrdica de Groenlàndia-Islàndia i la societat de l'illa de Pasqua “demostren que els col·lapses rarament tenen una única causa, sinó que estan influenciats per una combinació de factors d'estrès biològics i socioeconòmics, incloent-hi el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i els conflictes”.

La recerca en paleoecologia i arqueologia ha descobert que, en el passat, a Angkor Wat a Cambodja o a Sri Lanka es van construir embassaments per a l'agricultura i terrasses per mitigar el risc d'inundacions. D'altra banda, les dades bioarqueològiques de Mayapán (Yucatán, Mèxic) van descobrir que la dieta dels antics maies incloïa plantes autòctones resistents a la sequera. Això indica que tenien coneixements i pràctiques culturals que els permetien adaptar-se