Us guardem al cor: homenatge a les víctimes de la pandèmia

16 de juliol de 2021 a les 9:34

El dolor de la pèrdua de la persona que més estimes; la crueltat de la mort en solitud i la impotència de no poder acomiadar-te; la desesperació d’una pandèmia de la que ignores tot i que cau a sobre les residències de gent gran i els seus vulnerables habitants; però també el record al professor que et deixa un llegat que t’acompanyarà sempre i la solidaritats de molts voluntaris mobilitzats per ajudar la seva comunitat en una ciutat on el millor és la seva gent. Testimonis de l’acte institucional en record de les 152 persones que no vam poder acomiadar a causa de la pandèmia. Una placa guardarà la seva memòria per sempre.

El Cant dels ocells interpretat per músics de la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC) acompanyava el minut de silenci amb la platea del teatre posada dempeus a l’Ateneu. Era un dels moments emotius d’un acte que ha volgut recordar a les 152 persones d’aquesta ciutat mortes en temps de pandèmia i acompanyar les seves famílies en el dol.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, era el primer testimoni de la jornada per recordar la defunció de les 152 persones de la ciutat que ens han deixat en aquest temps de Covid i posar de relleu el patiment dels seus familiars que no s'han pogut acomiadar d'ells com haurien volgut. Una pandèmia terrible que sobretot ha afectat la gent gran, una generació que ha construït la nostra societat després de viure una vida difícil: "persones que havien lluitat tota la vida pels nostres drets i llibertats, fills i filles de la postguerra que tornaven a ser castigats en un altre moment de la història".

Cordón explicava també les dificultats d’un govern nou que ha intentat ajudar a la gent de la ciutat que ho ha passat malament en aquest últim any i mig. L'alcalde apunta que "res ni ningú et prepara per afrontar una cosa així, però vam fer el que vam poder, de la millor manera que vam poder, per estar al costat de la gent de la ciutat, sobretot de la que ho estava passant pitjor". I afegia, "demano perdó per no haver pogut fer més".

L'alcalde destacava igualment la tasca imprescindible en aquests temps de personal sanitari, l'atenció primària, cossos de seguretat, professionals de l'educació, serveis de neteja, residències, comerços, serveis essencials o les entitats del tercer secor, molt especialment els voluntaris: "mai oblidaré la onada de solidaritat que va sorgir a Cerdanyola i que la va fer un lloc encara millor per viure"

Les víctimes i les famílies

Rosa Maria Soler va patir Covid. El dia que va sortir de l’hospital va ser l’últim que va veure el seu marit. Amb el seu rellotge al canell, Soler mostrava el dolor de la pèrdua, però també feia una crida a invertir en recerca i a que la ciutadania mantingui un compromís per aprendre de les lliçons de la pandèmia. "Queda molt dolor, però s'ha d'aprendre dels errors i tots hem de col·laborar", afirma Rosa Maria Soler que reclama un compromís col·lectiu perquè aquests temps "no es tornin a repetir".

Lorea, la companya de vida de Jordi Joan Mata, va ingressar a l’hospital per un càncer, un mesotelioma provocat per, com diu Mata, "l’assassí silenciós" que és l’amiant i que tan bé es coneix a Cerdanyola perquè és "la sequel·la de la fàbrica Uralita". Ingressada, Lorea va contraure també la Covid. Jordi subratlla la crueltat de la mort "de manera inesperada, en la distància, sense pràticament comiat". Conclou: "morir en solitud, que hi ha més doloròs?".

Agustí Martorell, professor de l'institut Banús, també va morir durant la pandèmia. Dos dels seus alumnes, Anna González i Xavi Gutiérrez, recorden el llegat que deixa un Mestre que acompanya els seus alumnes en la construcció de la seva vida: "una persona de 10 que no es mereixia el que li va passar i a qui mai oblidarem".

Les entitats i les residències

Però l’homenatge també comptava amb la veu de les entitats que han multiplicat esforços durant la pandèmia i que han vist con els seus voluntaris assumien riscos personals per ajudar els seus veïns més vulnerables. Associacions com Càrites o Creu Roja que han continuat sent exemple de solidaritat en temps convulsos. Carme Mimó, de Càrites Cerdanyola, que recordava la figura de mossen Narcís Ribot, vicari de la parròquia de Sant Martí que moria de Covid a l'abril de 2020, subratllava que l'entitat està al "costat de la gent de Cerdanyola pel que necessiteu" i posava en valor la tasca del voluntariat i la col·laboració de ciutadania i teixit empresarial "que ens han ajudat durant mesos i ho continuen fent".

Per la seva banda, César Martínez, coordinador de la Creu Roja, recordava "la por, l'aïllament, la solitud, la impotència, les dificultats de comunicació, la falta de recursos bàsics", una entitat que fa 100 anys que treballa a Cerdanyola i "mai havíem viscut una situació similar".

Temps difícils en els que estava en joc la vida. Ho saben millor que ningú a les residències de gent gran. Com la de Canaletes. Olga Villalba, la seva directora, relatava l’allau que va caure sobre aquesta instal·lació en forma d’una malaltia de la que es desconeixia tot i que d’avui per demà va suposar tancar la porta amb tots els seus residents a l’interior. Persones, moltes d’elles amb problemes neurològics, que van passar moltes setmanes tancats en una habitació, sense contacte amb la família i el mínim necessari amb els professionals, un equip del que la seva directora presumeix la dedicació i el bon fer durant aquesta pandèmia: "un euipo que no ha fallat, que ha estat i segueix estant, que lluita, que sap l'oportunitat que s'ha de donar a la vida".

Villalba destacava la necessitat d'ajuda, de tota l'ajuda possible, perquè l'objectiu era salvar vides: dels militars, de gent republicana... "no es podia entendre d'ideologies, sinó d'ajusa i tota era benvinguda". Olga Villalba recordava els problemes per traslladar un malalt a l’hospital i les preguntes: “quants anys té?” I la directora de la residència s'interroga: "quin valor té una vida? On queden els sentiments?" Un temps que no voldria passar mai més. Villalba manifesta que a la residència es va a passar l'última etapa de la vida, però "amb dignitat, amb alegria, amb carinyo, amb tot el que li poguem donar".

Cerdanyola, ciutat diversa i solidària

César Ronquillo té 58 anys. És un supervivent; va passar 107 dies ingressat per Covid-19. Va estar a la UCI de dos hospitals, intubat, li van donar suport amb l’oxigenació per membrana extracorpòria, va patir un ictus cerebral, un infart, li van fer una traqueotomia... va lluitar... i ha vençut. Ronquillo destaca que Cerdanyola no serà la ciutat més maca, però és un bon poble en què quan és necessari, pots comptar amb la seva gent, diversa i solidària. "Quan arriba el moment, sorgeixen les ajudes desinteressades, la força, l'esperit d'unes persones d'idees i orígens diversos, persones que l'unic que tenim és abraçar-nos" en els temps difícils, diu Ronquillo.

Després de les intervencions, i ja a l'exterior de l'Ateneu, els assistents van col·locar roses blanques en una instal·lació floral que feia de marc d’una placa commemorativa en record de les víctimes -que es col·locarà pròximament en una pedra instal·lada en la plaça de l’abat Oliba- mentre sonava la música de La vida és bella i La llista de Schindler, també interpretada per músics de l’Agrupació Musical de Cerdanyola (AMCV). Músiques que desperten emocions per obrir i tancar un acte amb sentiments a flor de pell.

.......................................................................................................................................