Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • Versionant Michael Jackson contra el dolor col·lectiu provocat per la Covid
Versionant Michael Jackson contra el dolor col·lectiu provocat per la Covid

Versionant Michael Jackson contra el dolor col·lectiu provocat per la Covid

20 de maig de 2022 a les 11:28

Una investigació de la UAB constata l’efecte de la música per mitigar el color col·lectiu arran de la difusió d’un vídeo a Xina, a inicis de 2020, quan la pandèmia començava, amb una versió de You are not alone, de Michael Jackson.

Una investigació de la UAB constata l’efecte de la música per mitigar el color col·lectiu arran de la difusió d’un vídeo a Xina, a inicis de 2020, quan la pandèmia començava, amb una versió de You are not alone, de Michael Jackson.

A inicis del 2020, el virus del SARS-CoV-2 ja era una epidèmia a la Xina, on la població vivia moments molt durs. Un grup de músics que treballaven per a l’empresa Shenzhen Meifeiya Culture Communication Co. Ltd. van compartir un vídeo on versionaven la cançó “You are not alone”, de Michael Jackson. En el vídeo parlaven de l’aïllament i les grans dificultats sobrevingudes, alhora que donaven suport a la gent del seu país d’acollida, transmetien un missatge positiu i d’esperança. 

La doctora Lydia Giménez-Llort, investigadora a l’Institut de Neurociències de la UAB, analitza en un estudi publicat a la revista Behavioral Sciences, com la música, la lletra i les imatges d’aquest vídeo es combinen per mostrar empatia i transmetre un missatge de suport als ciutadans de Wuhan que commou l’espectador. Giménez-Llort explica que quan va veure el vídeo es va sentir “profundament tocada”  i va empatitzar amb “el patiment del poble xinès i dels cantants, per les seves expressions i per les imatges tan impactants dels hospitals, ambulàncies i carrers buits”. 

L’objectiu de l’estudi va ser identificar les característiques de la composició que permetien empatitzar tan bé amb les experiències de dol personal i col·lectiu, sentir la comprensió dels altres i posar en valor eines de resiliència individual i social. La finalitat de la investigació, doncs, era entendre com els elements posats en joc en reversionar un vídeo musical havien servit per mitigar una experiència traumàtica compartida.

Des de la UAB indiquen en relació a aquesta recerca que la psicologia positiva, la música i el ‘song-writting’ (escriure cançons) són estratègies no farmacològiques que poden tenir un gran valor per regular emocions i pensaments, especialment en moments de tristor i dificultats.

Per això, Lydia Giménez-Llort va estudiar el cas que es fonamentava en una balada, ‘You are not alone’, que descriu la incomprensió d’una persona que ha perdut a la seva estimada i, a mesura que van passant els dies, va sentint el pes insuportable de la soledat, tot i estar en mig de la multitud. La investigadora apunta que “hi ha un gran paral·lelisme amb la situació de Wuhan, que va afrontar tota sola l’embat de l’esclat de l’epidèmia, mentre la resta del món tancava fronteres i no feia massa res des de la distància”. La doctora Giménez-Llort apunta que el seu principal valor és “que la versió per la Xina redimensiona aquest dolor emocional a un nivell social i l’acompanya de respostes que assenyalen diversos elements de força i resiliència social”. A més, destaca, això ho fa des de la veu de “persones que són estrangeres però se senten filles adoptives, incloent la participació d’infants xinesos com a element de puresa i futur” i qui escolta la cançó  s’adona no només que té suport extern, “sinó que té una gran fortalesa interior i col·lectiva, que no està sola”.

Pel que fa al discurs, la investigadora ha pogut identificar elements d’alguns dels processos típics del dol, com les cinc etapes descrites per Kübler-Ross (negació, ràbia, negociació, tristesa, acceptació); el procés dual de Stroebe and Schut (anar transitant entre els pensaments centrats en la pèrdua i en la recuperació), el model bioecològic de desenvolupament humà de Bronfenbrenner (en redimensionar l’experiència individual a la social) o el model tend-to-befriend (que descriu com les figures femenines de l’estructura social afronten els problemes o moments d’estrès establint aliances i donant-se suport mutu a curt i llarg termini).

Finalment, el treball també analitza el paper d’altres esdeveniments musicals d’arreu del món o de cançons memorables que s’han reversionat durant la pandèmia -des de Resistiré a You've got a friend- i que han jugat un paper important per establir cohesió social en moments d’aïllament i dolor.

Així, l’estudi posa en valor el paper de la música i les altres arts, que a través del nostre cervell emocional i social, pot ajudar-nos a fer front de forma individual i col·lectiva a situacions sobtades i dramàtiques, mitigar el distanciament físic i alleujar el patiment humà, per sobre de les barreres culturals.