Viatge a Mauthausen: les terribles lliçons de la història per refermar la lluita pels valors democràtics

La descoberta que el teu besavi va morir assassinat a un camp d’extermini nazi, el coneixement dels horrors que van viure milers de persones als camps de Mauthausen-Gusen, la terrible lliçó de la barbàrie que no s’ha de tornar a repetir mai més, el convenciment que cal lluitar contra qui ho banalitza i fins i tot defensa, la decisió d’analitzar l’actual irrupció dels moviments d’extrema dreta a l’Europa Occidental són elements que sorgeixen d’un viatge pedagògic: el que Lucía, Sergi, Cristina, Gabriel i Alejandro van fer amb la seva professora de l’institut Forat del Vent, Anna Alarcón, a Mauthausen. I que ara han compartit en un col·loqui obert a la ciutadania a la Biblioteca de Cerdanyola.

Al maig farà un any que cinc alumnes de l’institut Forat del Vent -Cristina Alcázar, Alejandro Contreras, Gabriel Cosentino, Sergi González i Lucía Giménez- i la seva professora Anna Alarcón van participar en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen. Quatre d’ells -l’Alejandro no va poder ser-ho present- van fer crònica d’quest viatge u van exposar les lliçons assimilades en un nou acte dins del projecte Amadeo. Història i Memòria, en col·laboració amb el Museu d'Història de Cerdanyola i la xarxa Mai Més d'Amical Mauthausen, una iniciativa  que pretén ajudar a que la memòria històrica dels genocidis es mantingui i passi de generació en generació.

Crònica d'un viatge a l'horror

Els joves van explicar la visita al Castell d'Hartheim, una de les sis instal·lacions utilitzades pels règim nazi per l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes a les quals s'eliminava per mitjà de gas letal; o la que van fer a la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix havia fet al camp de Mauthausen i que van ser essencials en els judicis de Nuremberg contra els criminals nazis. També van parlar dels actes de memòria en què van participar a camps d’extermini com els d’Ebensee, Gusen o Mauthausen, camps als que van ser destinats la majoria dels més de nou mil republicans espanyols i catalans que es calcula que van ser deportats a aquests recintes de l’horror.

La seva professora, Anna Alarcón, explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa conscienciar de la necessitat de lluitar pels drets, la llibertat i la pau i refermar l’educació en valors de l’institut Forat del Vent amb coneixement de primera ma d’un dels més greus episodis de la història de la humanitat de l ma del Museu d’Història de Cerdanyola, la Xarxa Mai Més i l’associació Amical de Mauthausen.

El president d’aquesta entitat, Joan Calvo, subratlla la importància que la joventut conegui la història i que aprengui que és un capítol negre on hi ha milions de víctimes, i algunes d’elles són properes i massa desconegudes, com els quatre deportats -com a mínim, són dels que hi ha coneixement- de Cerdanyola: Amadeu Comas, Juan Gómez, Miguel Garcia i Lluís Castells.

Besavi assassinat a Mauthausen

Aquesta lliçó la va prendre molt bé un dels alumnes del Forat del Vent, Sergi González, quan l’endemà de tornar d’Àustria i explicar-li el viatge al seu avi, Joan Damians, es va assabentar que el seu besavi, el Fernando Damians, havia mort a Mauthausen, en teoria d’una malaltia. El jove va investigar i es va confirmar que el seu besavi va ser assassinat al camp d’extermini i va omplir un buit a l memòria de la seva pròpia família, tal i com explicava el seu avi, present  l’acte.

Joan Calvo confirmava que l’any vinent es col·locarà una stolpersteine, una pedra de la memòria, llambordes que es col·loquen en memòria de víctimes del nazisme i que s’instal·larà al carrer on vivia a Barcelona.

Un altre dels alumnes, Gabriel Cosentino, explicava que aquesta vivència ha estat dura, però molt positiva no només per a l’alumnat que va fer el viatge , sinó també per a la resta ja que els altres alumnes han pogut conèixer aquesta part de la història a través de l’experiència dels seus companys.

Treballs de recerca

Fins i tot, dues de les alumnes, Lucía Jiménez i Cristina Alcázar, han decidit dedicar el seu treball de recerca de batxillerat a l’auge actual de l’extrema dreta, fet que per a Lucía, posa de relleu “la necessitat de preservar aquesta memòria” i que els joves siguin conscients que cal “evitar que s’oblidi aquesta memòria”, i per a Cristina, ens ha d’ensenyar novament que el viscut al nostre continent fa no tantes dècades “ens ha de servir per no tornar  fer-ho”. Lucía destaca que cal mantenir les lleis de memòria democràtica i Cristina alerta contra l’extrema dreta 2.0 que aposta per una ideologia totalitària i autoritària.

L’acte va comptar amb les intervencions del públic assistent, com el cas de Francesc Vilaró, recordant el muntatge sobre el Diari d’Anna Frank que va fer el GAT Teatre i que v comptar amb l’assistència de Miep Gies, la secretària d'Otto Frank que va aconseguir salvar de mans nazis el manuscrit original de la jove holandesa; o el d’Aurora Pueyo, neta d’un republicà assassinat a Gusen al 1941, Armand Pueyo, després d’haver patit l’exili i l’internament a camps com el d’Argelers, a França. La correspondència entre els seus dos avis, Armand i Soledad, des de que va començar la Guerra Civil fins que ja no va poder enviar-la, basteix el documental Canción a una dama en la sombra, dirigit per Carolina Astudillo.

Guerra Civil, Holocaust, Gaza

Joan Calvo indica que el nazisme i la guerra d’Espanya no s’entén un sense l’altra i que quan l’alumnat de Cerdanyola visita Mauthausen rep explicacions sobre l’holocaust, però també sobre el cop d’estat, la Guerra Civil i l’exili republicà. El president d’Amical de Mauthausen destaca que es vol formar joves crítics que també s’interessin per Gaza, però sabent que “les víctimes jueves de l’Holocaust no són culpables de les atrocitats que està fent el govern d’Israel”.

El Museu d’Història prepara una nova activitat relacionada amb la memòria històrica democràtica amb una conferència en homenatge a les víctimes de la guerra d’Espanya que formaven part de les Brigades Internacionals i que es farà el 30 d’octubre, a les 18.30 hores, a la sala Granados de la Biblioteca Central.