Xavier Sala i Martín creu que l'única sortida de la crisi passa per la innovació

En una sala d’actes plena a vessar, el Centre Cívic de Bellaterra va viure ahir vespre una xerrada del catedràtic d’Economia de la Universitat de Colúmbia, Xavier Sala i Martín, sobre independència i economia; dos aspectes que per a ell expliquen les actuals relacions entre Espanya i Catalunya. Sala i Martín defensa la independència, si així ho decideix el poble, creu necessaris canvis profunds en l’economia i argumenta la innovació com a sortida de la crisi.

Xavier Sala i Martín protagonitzava ahir una xerrada convidat per Bellaterra Decideix en la que els temes de debat van ser l'economia i la independència.

Pel que fa a la independència, Sala i Martín considera que són moltes les raons per les quals és necessari aconseguir-la, però creu que no ha de ser només per raons econòmiques, sinó, sobretot, perquè així ho creu i ho vota democràticament el poble, tal i com ho fa en altres facetes de la vida.

Per a Sala i Martín, el fet d’assolir una teòrica independència no és garantia de que tot estigui solucionat i el principal problema al que s’enfronta Catalunya és la seva pròpia economia i el seu sistema educatiu. I en aquest sentit, creu que s’ha de produir una autèntica revolució.

Pel que fa al contenciós iniciat per diverses famílies que reclamen el castellà com a llengua vehicular a l'escola, Sala i Martín considera que cal fer tot el necessari per conservar el nostre sistema d’immersió lingüística, ja que el seu bé social i la seva capacitat d’integració estan fora de tot dubte.

Segons Sala, la visió que dels catalans es té des de l'estranger és que gairebé no se’ns veu, però quan se’ns veu es fa des del punt de vista de Madrid, ja que els corresponsals dels grans diaris estrangers es troben a la capital i n’estan impregnats des de la perspectiva de Madrid.

Sala i Martín considera que el gran problema de l’economia mundial és l’aparició d’un gegantí nombre de treballadors disposats a competir en unes condicions laborals i socials que nosaltres no estem disposats a assumir. La conseqüència: s’emportaran tots aquells sectors productius que tradicionalment nosaltres teníem antuvi. Per això sentencia que quan no es poden fer les coses més barates, ni de major qualitat, l'única sortida és fer coses diferents i innovar.