Èxit artístic i de públic al Festival Internacional Blues de Cerdanyola
18 d'octubre de 2004 a les 0:00El reverend Solomon Burke va regnar al millor festival de blues dels últims anys i el polèmic pavelló municipal va acabar convencent per major comoditat i un so sense estridències. Sense dubte, un encert. Els concerts van brillar des del primer dia a l’església de Sant Martí amb els acostumats plens que és produeixen a la nit del Gospel. A pesar de la deficient acústica, el concert de dijous s'està convertint en tot un clàssic i amb públic cent per cent cerdanyolenc.
El pavelló municipal va recollir els grans concerts i el divendres ja es va comunicar la baixa d’última hora del guitarrista Hubert Sumlin. Tercer atac al cor en un any. L’organització va comentar que el guitarra volia venir malgrat tot. Es veu que necessita seguir treballant per poder viure. Té 73 anys. Bob Margolin i Carey Bell van mostrar fidelment el so del blues de Chicago fins que va sortir a l'escenari una perfecta màquina de precisió. Una dotzena de músics impecables van acompanyar al rei del soul Solomon Burke durant més de dues hores. Una nit de grans clàssics, alguns de collita pròpia. Cares de felicitat entre el públic i un gran concert per recordar.
Edgar Winter va ser l’altra gran estrella del festival. Ens va transportar als anys 70, inclosos els interminables sols de guitarra, bateria, etc ..... Edgar manté les seves facultats vocals i el públic va sortir encantat. Per la seva part, els murcians M-Clan devien de ser els grans protagonistes per portar un públic més jove i números, però no va funcionar. El seu directe va ser fluix. Els barceloninsSol Lagarto van acabar la nit amb portes obertes per a tothom.
El diumenge la festa es va completar amb interessants actuacions a la cada vegada més consolidada Barbacoa Blues. Destacant els sempre eficients músics catalans de Tandoori Lenoir. La resta va ser un bon divertiment per passar un diumenge feliç entre amics.
Bon festival malgrat trobar a faltar el concert vermut de l’abat Oliba i també algun bar, però aquesta és una altra història.